Que el conflicte entre Israel i Palestina està enverinat ho sap tothom i és profecia, parafrasejant J.V. Foix. Quan escric aquest article el pla de pau impulsat per Donald Trump comença a donar fruits. He llegit els 20 punts bàsics i ara s’ha acordat només una “primera fase” d’entrega dels ostatges i de “retirada de tropes a una línia acordada”. Si tira endavant, la resta també inclou l’alliberament de presoners, la reconstrucció de Gaza, el desarmament de Hamàs i un govern interí tutelat per l’expremier Tony Blair. I en última instància, la possibilitat d’autodeterminació per avançar cap a l’Estat palestí. I és que tothom sap que el conflicte no s’arreglarà si no es contempla això. Palestina hi té dret. Com el tenen els jueus a disposar d’Israel sense que ningú vulgui la seva desaparició. Dir que Palestina ha d’anar “del riu al mar” (del Jordà al Mediterrani) és voler esborrar Israel. I aquesta proclama, que he escoltat a les manifestacions i que fa mesos també va dir Yolanda Díaz, és errònia. Ja n’hi ha prou d’extremismes. Jueus i palestins han de començar a mirar el futur amb esperança amb dos estats del riu al mar.
Sessió: No iniciada
