A Espanya encara no fa cinquanta anys que es va aconseguir la democràcia després de la mort del dictador Franco. Els que vam anar a votar estàvem contents i esperançats. Els primers polítics escollits es van posar d’acord, desprès de dures negociacions, en una Constitució que vam aprovar. Era molt difícil congeniar mentalitats tant oposades, però pel bé comú tots van cedir en les seves posicions.
La cerca de consensos escoltant a l’oposat o contrincant polític aviat es van trencar, i en els darrers anys estem vivint una polarització extrema que fa molt difícil el bon govern i la bona oposició centrades en la recerca del bé comú i no en la continuïtat en el poder per aprofitar-se’n personalment, o en intentar aconseguir-lo pel fet de tenir-lo a tota costa. La professora d’ètica Adela Cortina ja fa anys que defensa, sense èxit, l’ètica democràtica i deliberativa, el contrari a la polarització, que consisteix en escoltar els arguments de qui parla i deliberar per intentar arribar a acords i recollir el bo de les propostes d’altres, enlloc d’imposar la teva posició per la força dels vots que disposes en aquell moment, sense canvis perquè els proposa el partit minoritari.
En els darrers anys s’estan descobrint corrupcions i suborns i manca d’ètica d’uns quants polítics que estan al poder per haver-los posat la ciutadania amb el nostre vot. Els hi hem donat confiança perquè ens han promès en campanya electoral que arreglarien els problemes socials que pateix la nostra societat i governarien a favor del poble i amb netedat, que estan al nostre servei.
Els comportaments ètics són necessaris per la convivència social en pau, pel benestar de la societat. Els polítics surten als mitjans de comunicació i, per tant, molta gent els té com a referents, fins a tal punt que no pocs creuen que una Llei aprovada por una majoria (ni que sigui per pocs vots de diferència) ja és ètica; no la posen en qüestió. Greu error. S’ha anat rebaixant el nivell ètic de la societat. Veurem com acaben els darrers afers de corrupció, que, per ara, no és acceptada per la societat. És el que anomenen línia vermella que no s’ha de sobrepassar (encara que ja se n’han sobrepassat moltes). Hi ha límits als comportaments no ètics en política i la corrupció n’és un d’ells. Desgraciadament la manca d’ètica no és exclusiva d’un determinat partir polític, com hem comprovat amb els anys. Cal reconèixer els casos de corrupció viscuts dins del teu partit i treballar per eliminar-los.
Dir la veritat hauria de ser obligatori. Mentir per interès polític i personal, per aconseguir enganyar a la gent per benefici propi –les fake news que tant de moda estan– no s’han d’acceptar, i quan es descobreix la mentida, s’hauria d’obligar a dimitir al polític que l’ha difós i ens ha enganyat. La veritat és un principi essencial per la cohesió social, per mantenir la confiança entre les persones i en la política.
Tinc l’esperança que sabrem recuperar els valors socials que mai s’haurien d’haver perdut.
