“Día dos de Octubre de mil novecientos y seis (…) El señor mayordomo de dicha finca, D. Jose Utgé, abrió la Puerta de la Iglesia y habiéndonos mostrado una caja de un metro de longitud, cuarenta y dos centímetres de anchura y treinta centímetros de profundidad, la cual caja estaba allí depositada, mandé abrirla y vimos que por dentro estaba aforrada de una plancha de zinch y que contenia muchos huesos humanos, que dicen son los que se hallaron dentro los sarcófagos que había en dicha Iglesia. De nuevo lo mandé cerrar y clavar la tapa; e inmediatamente la presenté con un hilo de alambre imprimiendo el sello de la parroquia sobre Lacre, que puse en el nudo de los extremos del alambre: me revestí de sobre pelliz, estola y capa pluvial de color negro, canté un responsoario y emprendimos la marcha hacia el pueblo (…) Deposité los restos dentro de una tumba que está al pie de la columna del medio de la Iglesia, cuya tapa tiene una inscripción que dice Sepultura de Mateu Guillaumet i depositados allí los restos se cerró la tumba”.
Amb aquestes paraules explica el qui era rector de les Avellanes el 1906 com després de la venda dels sepulcres dels Comtes d’Urgell es van treure les restes òssies dels nobles i es van enterrar a l’església de Vilanova de la Sal. No va ser fins l’any 1967, ja en ple franquisme, que l’Ajuntament de Balaguer presidit per Andrés Viola va impulsar el retorn de les restes al monestir. Segons relata l’exalcalde Viola en un reportatge del Museu de la Noguera, la idea no va ser seva. Sinó del seu predecessor, Lluís Rúbies. Viola la va convertir, això sí, en realitat. I el 30 d’abril del 1967, com dona fe un ampli suplement de LA MAÑANA, amb signatures com la de Josep Lladonosa, les restes van tornar al monestir. Explica Viola que la nit abans, quan es van desenterrar, “hi va haver un tall de llum i tempesta”. A la nit les restes es van quedar a Vilanova de la Sal, on les van vetllar els veïns, i l’endemà al matí, acompanyades per l’Exèrcit, els macers de Balaguer i les autoritats, es van portar en processó fins al monestir de les Avellanes. Hi va haver una missa funeral, amb la presència del capità general de l’Exèrcit i el rector de la Universitat de Barcelona. El notari de Balaguer, Josep Pijuan, va aixecar acta de tot el procés i després es va fer un dinar al Castell de la Ràpita. A l’acte també hi van participar els trabucaires de Solsona i el Director General de Bellas Artes. “Los Condes de Urgell reposaran como ellos quisieron”, afegeix el Nodo al seu reportatge. I en aquest cas era cert. Perquè els Comtes d’Urgell van establir que el monestir de les Avellanes fos el seu panteó comtal.
