A les acaballes del mandat de Josep Lluís Núñez l’ara president Laporta, i també Sandro Rosell, van impulsar l’Elefant Blau, el principal moviment d’oposició seriosa que va tenir el constructor barceloní en els seus llargs mandats al capdavant del Barça. De fet Núñez es va destacar per incorporar l’oposició a la seva junta, com va fer d’antuvi amb l’enyorat Nicolau Casaus, i amb molts d’altres. El Fòrum Samitier que encapçalava Jaume Llauradó (de trist record a Lleida) no arribava ni de lluny al nivell ben organitzat que va travar el tàndem Laporta-Rosell, que poc després d’arribar a la presidència va acabar com el rosari de l’aurora. Aquests dies, amb la no inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor, els decibels en contra del Jan Laporta han augmentat de manera exponencial (pel meu gust, massa). És un fiasco, sí, el que ha passat en aquest cas, que se suma al dels fitxatges de bàsquet no consumats o a conflictes com el de la grada d’animació. Qui en pot treure més rèdit de tot plegat és Víctor Font. Només li falta posar color a l’elefant i una mica de bon màrqueting. Ara bé. Si el Barça guanya la Champions ja se’n pot oblidar, de ser president.
Sessió: No iniciada
