Aquests dies he anat diversos cops al metge a Barcelona i, mentre feia temps, no he pogut evitar embadalir-me amb els aparadors de roba, mirar extasiada les mones i figures de xocolata que hi ha a les pastisseries i meravellar-me amb els restaurants i bars on tastar coses noves. A la ciutat hi ha una gran oferta, queda clar. Però després arribo al meu poble, veig a la meva filla jugar a la plaça o venir caminant de l’escola i penso que quina sort. Sí, només som 100 persones (a tot estirar) però aparquem al davant de casa, ens coneixem tots i tenim escola, metge, farmàcia, piscina i bar. Ens faltaria alguna botiga i una administració que ens tingués més en compte als de poble i de Lleida, però no es pot tenir tot.
Sessió: No iniciada
