El 10 de maig de 2001 Lleida va viure una fita històrica amb l’ascens del Caprabo Lleida a la Lliga ACB. Era el primer cop que la ciutat situava un equip a l’elit del bàsquet estatal i, igual que ara, tampoc no era el gran favorit. 8.401 dies després s’ha repetit la festa.
Per bé que en la seva primera temporada l’equip es va quedar a un partit de pujar en perdre davant l’Alacant, en aquesta segona va tocar jugar-se la plaça ACB davant un Manresa que era el gran aspirant.
Però l’equip d’Edu Torres va fer una extraordinària temporada i en la darrera jornada de la fase regular fins i tot va aconseguir tenir el factor pista a favor en guanyar a Manresa.
Després, en primera ronda de play off es va desfer del Cajasur Córdoba amb un contundent 3-0 i a les semifinals va tocar Manresa en una sèrie que es preveia molt complicada.
El Caprabo guanyava el primer partit per un contundent 77-60 en un Onze de Setembre que era una veritable caldera. Però el segon va ser una altra història. Nocioni i Braggs, fitxatge estrella dels manresans per la segona volta, van liderar un triomf per 65-83 que deixava al Manresa amb la possibilitat de tancar l’ascens davant la seva afició.
Però el Caprabo era molt Caprabo. Modderman i Cuthrell lideraven el triomf en el tercer partit per 74-79 ben recolzats per Roger Grimau i Alfons Alzamora.
Lleida ho tornava a tenir a tocar i centenars de lleidatans i lleidatanes es van desplaçar al Nou Congost per fer-se escoltar i empènyer l’equip. Com es podia esperar, el partit va ser una autèntica final amb un guió molt similar de l’ICG davant el San Pablo. Domini local, amb un Caprabo que no va abaixar els braços i va saber jugar els darrers minuts amb més sang freda i encert per acabar certificant l’ascens davant el deliri de tota una ciutat.
Albert Oliver, Jaume Comas, Ramon Bordas, Roger Grimau, Joe Modderman, Manel Bosch, Pere Capdevila, Alfons Alzamora, Valentí Sala, Eric Cuthrell i Mario García formaven un equip que va patir la baixa de Sergi Grimau.
