La història de Gerard Encuentra és d’aquelles que als Estats Units en farien un documental. Va començar jugant a futbol, com la majoria dels nens de la seva edat, i la temporada vinent serà l’entrenador més jove de la Lliga ACB amb només 34 anys.
“Vaig començar perquè el pare era molt futbolero. Em ficaven de defensa on no destorbés gaire i a refusar la pilota quan et vingui”, recorda sempre entre somriures.
Però a ell li anava una altra piloteta. La taronja. “Jugava a l’Atlètic Segre i recordo un cap de setmana que no teníem partit i jo ja anava a veure al Caprabo abans de pujar a l’ACB amb el padrí. L’ambient enganxava i a la setmana següent hi havia unes proves de bàsquet i m’ho vaig passar molt bé. L’any següent em van dir que volien fer un equip i em vaig anar engantxant. Suposo que pel pare va ser un pal, però…”, explica.
El cas és que va fer el canvi jugant al Torrefarrera, Secà de Sant Pere, Mollerussa i Bell-lloc a territorial. Oriol Castillón, company d’Encuentra en la posició de base al Mollerussa i avui dia un dels seus millors amics, recorda que “era un jugador que destacava per la seva visió i comprensió del joc. No era gens físic ni li agradava pegar-se, però era un paio que feia jugar l’equip, veia les debilitats del rival i sempre feia vestidor”.
Paral·lelament, començava a entrenar equips de formació i ja en aquella època ho tenia clar: Molt contraatac, molt físic, molt córrer. “Sobretot treballem el tema de disciplina i respecte i que aprenguin a ajudar-se uns a altres”, deia en un vídeo del club l’any 2012.
El seu salt amb els grans va ser agafant el relleu de Jorge Serna i Joan Albert Cuadrat a la banqueta del CB Pardinyes, tot i que continuava entrenant a equips de base. Era l’any 2016 i Jordi Mauri, president del club lleidatà, ho tenia clar. “Jo ja l’hauria fitxat l’any abans. Era una esponja que aprenia de tot i tothom i un malalt de bàsquet. Recordo que a les tres de la matinada ens enviàvem fotos ell fent scoutings i jo quadrant pressupostos. Vivia el bàsquet les 24 hores del dia tot i que en aquella època també tenia la seva feina”.
Amb el Pardinyes va pujar a LEB Plata i l’any següent va arribar el moment clau. El Força Lleida baixava també a Plata i la Paeria decidia apostar per un sol projecte. La fusió no va ser possible i finalment era el Força Lleida qui continuava endavant i a més va poder salvar la categoria en un intercanvi a tres bandes amb el Cornellà i el Barça que portava els primers a Plata i els blaugrana a EBA. A més, es va gestar l’acord de vinculació amb el Barça que ha permès portar a Lleida Juani Marcos, Ibou Badji i Rafa Villar i que hauria de ser clau en l’estrena a l’ACB.
Òbviament, Encuentra era aleshores l’home. De casa, amb experiència a la tercera categoria del bàsquet estatal, un estil de joc dels que enamora i amb gana. Molta gana. Altre cop seria l’entrenador més jove de la categoria, Michael Carrera el va confondre amb un jugador de la base el primer dia, i l’aposta era clara.
El primer any quasi la fa ben grossa classificant l’equip per la Final Four de Girona. Segurament era massa aviat, però ell anava carregant la motxilla de vivències.
El segon va estar marcat pels problemes a l’hora de trobar un pivot pur que intimidés a la zona i la sortida de Carrera al mes de març. Amb tot, l’equip es classificava pel play off, on va caure davant el Valladolid en una sèrie carregada de polèmica.
El tercer començava amb l’adeu de Miguel González i Juani Marcos. L’equip s’havia de refer i una de les seves referències, Marvin Ogunsipe, es trencava en pretemporada. Era l’hora de l’entrenador i Gerard Encuentra ha fet un equip d’autor amb una imatge i estil de joc reconeixible.
La resta és història. Igual que les 79 victòries en els seus 117 partits com a entrenador del Força Lleida.
