Tots hem vist aquestes setmanes com al municipi murcià de Torre Pacheco ha esclatat un conflicte social que afecta la convivència de les persones. La setmana passada, una agressió a un ancià va desencadenar disturbis racistes, protestes i atacs contra immigrats durant diversos dies, amb múltiples detencions i manifestacions de grups d’ultradreta.
Ho tenim aquí, a tocar de casa i ens ho haurem de prendre seriosament perquè el futur d’una societat no es limita només al creixement econòmic i tecnològic sinó també al benestar de les persones i a la bona qualitat de vida que es pot relacionar directament amb la convivència, la cultura, la salut o l’estima al territori entre d’altres.
Hi ha persones i també grups organitzats que alimenten la por a la immigració i la volen criminalitzar per benefici polític o ideològic, però no són conscients del gran mal que fan, de l’odi que generen i que alhora genera més odi entre la població immigrada. Com a societat, hem d’entendre que tots els humans som resultat de moviments migratoris. Les persones han migrat constantment buscant noves oportunitats o respostes a situacions adverses. Les nostres famílies, siguin d’on siguin, han estat migrants en algun moment. Ningú no té arrels “pures” perquè la migració forma part de l’experiència humana, de la nostra història. Per aquest motiu acollir i integrar és un repte social a totes bandes, vol dir reconèixer-nos mútuament com a part d’una mateixa humanitat per això hem de ser proactius a l’hora de garantir la convivència. Un dels valors més preuats en qualsevol societat. La història serveix moltes vegades per revisar i intentar no caure en errors del passat. Al llibre Secrets de l’Horta de Pagès Editors vam explicar com a inicis del segle XVII, el 1609, el rei Felip III, amb el seu fort fonamentalisme religiós, va decretar l’expulsió d’Espanya de totes les comunitats morisques. Aquestes van ser expatriades per la força cap al Magreb, a Catalunya des del Port dels Alfacs el 1610, i obligades a abandonar les seves cases, oficis i terres. Una injustícia que en zones del Baix Segrià va suposar perdre el 70% de la població, la majoria famílies pageses d’origen àrab que es consideraven plenament lleidatanes. Expliquen que a Lleida vivien en bona harmonia i que en senyal de suport moral davant aquella injustícia els paers lleidatans van acompanyar i acomiadar a les famílies morisques fins a la sortida de la ciutat, a la porta de Sant Antoni. Em sembla un interessant acte de dignitat davant aquella injusta expulsió. L’expulsió dels moriscos en dades va deixar 300.000 persones expulsades de casa seva i 30.000 soldats mobilitzats per executar l’operació amb l’ajuda de nombrosos vaixells de l’armada marítima que els van abandonar a les costes del Magreb. Us recorda a alguna cosa? A mi em venen les actuals imatges dels Estats Units i les seves deportacions massives amb presons inhumanes i criminalitzant a tota persona només pel fet de ser immigrant. Volem actuar des d’aquest classisme?
Sé que molta gent de la ciutat de Lleida li preocupa aquesta situació i que s’està treballant per reforçar la convivència. Necessitarem accions clares que ajudin a treballar amb els joves i famílies des de les escoles, instituts, associacions o administracions per crear espais on infants i famílies de diversa procedència puguin compartir experiències, trencar estereotips i construir relacions d’igual a igual. Hem de fer que tothom, sigui d’on sigui, estimi la ciutat de Lleida i l’Horta, les coneguin i vulguin fer-les progressar a tots els nivells.
El reconeixement institucional i la participació ciutadana seran essencials perquè se sentin membres de la societat. Segurament algú dirà que tot ho arreglarem amb mà ferma, però si volem un futur millor haurem de plantejar com fem estimar Lleida perquè tots ens sentim part d’aquest projecte comú independentment de l’origen. Quin repte de tota la nostra societat! Fer que a Lleida compartim taula, una taula diversa, que suma i que fa front als problemes des del sentit comú, el respecte a la diversitat i els valors compartits. Us imagineu que la nostra ciutat sigui un exemple en aquest sentit?
