Sembla mentida que a hores d’ara encara hi hagi algun despistat que segueixi pregonant que aquí, “a Lleida, mai no es fa res”. El debat està servit des de fa anys, però quants sostenen aquesta afirmació estan molt cecs i aliens a la realitat.
Cada cap de setmana hi ha activitats per avorrir a una ciutat tan desagraïda com la que ens toca compartir. El problema no resideix a la cartellera de concerts sinó a la pròpia gent que no sol respondre a les ofertes. És normal que els programadors, promotors i altres dinamitzadors culturals i artístics que operen per aquestes llars estiguin fins a la boina d’organitzar esdeveniments per després quedar-se sols i que a sobre els vagin amb monsergues com aquestes.
És com una burla despietada cap a tots aquells que activen el ‘muermo’ que assola aquest territori del Far West Of Catalonia. Està molt bé acudir de tant en tant als macroconcerts que se citen a les grans capitals però que ningú s’enganyi perquè els forans flipen en colors quan aterren pels nostres feus en comprovar la quantitat de propostes que hi ha obertes al llarg de pràcticament tota la setmana, encara que d’una manera molt especial de dijous a diumenge.
A més, n’hi ha per a tots els públics, tots els gustos i de qualitat. Només és qüestió de tenir una mica d’interès i obrir els ulls, no es tracta de seguir obcecat a la mentida, que per això ja hi ha els polítics amb els seus tripijocs. Podem sentir-nos privilegiats d’habitar en una ciutat tan reduïda demogràficament però amb tant de moviment creatiu, musical i artístic.
Però com molt bé diu la meva mare, de desagraïts el món és ple… Oh yeah!
