Port de Comiols, una sort de carretera-serp que augura una baixada resplendent. No és difícil imaginar una terra habitada per dinosaures, de fet, quan arribo a Benavent i l’ombra d’un parapent travessa la carretera, miro el cingle tement trobar un Pterosaure amb les ales de quatre o cinc metres. Però el que faig és pensar en l’únic cop que vaig anar a Sant Salvador de Toló per una carretereta que sortia de Llimiana i recorria la serra fins a Aransís i continua. Abandono el pensament i se’m bada als morros una vall tan bonica que sembla traçada a mida. Amb ganes acaro la baixada perquè vull parar a Isona a comprar xolís abans d’arribar a Tremp, convidada com estic a ca la meva bona amiga Meritxell que m’explicarà, ben segur, històries de la Conca.













