Sempre s’ha dit que “en agosto no hay costo” per això no hi ha res de res, a més de calor, tempestes de por i molt mala bava política. Estem a mig mes vista del retorn a un lloc poc recomanable anomenat realitat que té angoixada la societat, però ningú vol que de moment se’l privi d’uns dies de festa i d’intentar no pensar en res. Cada minut que s’està enfadat es perden 60 segons de felicitat, per això és millor afrontar amb optimisme la que ens ve a sobre.
Perquè serveixi d’alleujament i també de desfogament ja ha començat la lliga de futbol, una fórmula perfecta per tenir entretinguda la parròquia. Al marge de les pallassades improvisades de la fauna política que hem hagut de suportar amb vergonya aliena en plenes vacances, aquesta tranquil·litat aparent fa olor ‘a chamusquina’, al fet que alguna cosa grossa s’està preparant i després tot seran lamentacions.
Els informatius només vomiten males notícies i el ‘First Dates’ evidencia que estem envaïts per noves (de)generacions friquis. No és que estiguem en un país de merda, sinó que hi ha molta gent merda en un gran país, o si es prefereix, estem en un país on malauradament les princeses besen tants gripaus que es converteixen en guineus.
En fi, que els guiris ens tenen conquerits i no és bo que quan ets de vacances hagis d’ajustar-te a horaris d’hotel amb esmorzars i sopars de 8 a 10 perquè als matins prefereixes dormir una mica més i a les nits sortir de marxa. De 8 a 10… Oh yeah!
