David Marín, escriptor i periodista amb una trajectòria consolidada a la novel·la negra, presenta avui al Café del Teatre de l’Escorxador la seva última obra ‘Collita Glaçada’. La història combina misteri, realisme, algunes referències a persones reals i un fort lligam al territori de Ponent. La novel·la comença amb un fet impactant: la troballa del cadàver d’una dona dins d’un palot de peres en una central fruitera, un punt de partida que situa la història en el món agrícola de la DOP Pera de Lleida. Marín explica que la idea de la novel·la va sorgir de la mateixa associació de la DOP, que li van proposar explorar el món de la pera a través d’una trama policial. “Em va semblar una proposta molt sorprenent, però molt atractiva, perquè ja tenia el personatge del sergent Salvador Rull, protagonista d’altres obres meves, i em venia de gust fer-ne una nova aventura en un entorn rural i agrícola”, comenta l’autor. La força de ‘Collita glaçada’ no només rau en el misteri del crim, sinó també en la seva ambientació. Marín, que viu a Balaguer des de fa més de quinze anys, reconeix la importància del territori com a element narratiu: “Les Terres de Ponent són un lloc perfecte per a novel·les de crims. Combinen la modernitat amb un ambient molt rural i misteriós. Els camps, la boira i els pobles petits, on tothom es coneix, permeten que els secrets i la desconfiança entre veïns creïn tensió i intriga.” El món agrícola també té un paper central a la història. Marín es va documentar extensament sobre el funcionament de les cooperatives, la collita de la fruita i la conservació a les cambres frigorífiques, elements que resulten essencials per al desenvolupament del relat. “Tot aquest aspecte tècnic m’ha encantat descobrir-lo. A més, volia que la novel·la fos realista i fidel a com funciona el món de la pera, que sovint queda en segon pla en la literatura”, afirma.En aquesta nova entrega, el sergent Salvador Rull apareix més madur i reflexiu que en els llibres anteriors. La trama l’obliga a tornar al seu poble natal i enfrontar-se a un passat que havia intentat deixar enrere. “Aquí el que exploro és la manera com el passat pot condicionar-nos. Moltes vegades fugim del que no ens agrada, però la fugida no és la solució; hem d’acceptar i mirar de cara el nostre passat”, explica Marín. Aquesta reflexió sobre el temps i la memòria no només afecta Rull, sinó també altres personatges que aporten contrast i dinamisme a l’equip policial, com la jove Núria Riu i el caporal Cosco Viela.
El realisme és un altre dels pilars de l’obra. L’autor va comptar amb assessorament tècnic de forenses i mossos d’esquadra per assegurar-se que els detalls policials i forenses fossin precisos. “M’ha sorprès descobrir com de complexa i precisa és la feina dels investigadors i forenses. Els cossos evolucionen segons les circumstàncies, i tots aquests detalls són fonamentals per donar credibilitat a la història”, comenta.
Marín també reconeix que l’espurna inicial de la novel·la sempre prové de l’atmosfera. “El motor d’una història sovint ve d’una sensació, d’un paisatge o d’un personatge que veig pel carrer. A partir d’aquí construeixo la trama amb un mapa i una brúixola per assegurar que tot quadri.
