És una realitat que la població d’ossos al Pirineu creix de manera constant, com demostra el fet que en el 2022 hi havia 76 exemplars i actualment ja arriben als 83. De fet, l’any passat a Catalunya se’n va detectar 41, mentre que en el 2022 van ser 38. A més, en el 2023 van néixer 16 cries d’os als Pirineus d’un mínim d’11 ventrades, una de les xifres més altes registrades des dels primers reforços de població de l’espècie el 1996. Així mateix, el cos d’Agents Rurals ha trobat un indici d’os a l’Alt Urgell. Alhora, s’ha de dir que aquesta xifra dels 83 exemplars correspon al nombre mínim d’ossos detectats en un any i es revisa anualment. Són 37 femelles, 40 mascles i 6 individus de sexe no identificat. D’aquests, 43 són adults potencialment productors (26 femelles i 17 mascles), 24 subadults i 16 cries. De fet, el Grup de Seguiment Transfronteres de l’Os Bru al Pirineu estima que la taxa mitjana de creixement anual de la població d’os en els darrers quatre anys ha estat del 10,94%.
Davant d’aquesta realitat, són moltes les persones, principalment excursionistes i senderistes, que es pregunten què cal fer davant la presència d’un os. En aquest sentit, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va recordar recentment que “l’increment de la població d’ossos bruns als darrers anys fa augmentar la probabilitat de trobades de persones amb ossos, no tan sols perquè algun exemplar pugui acostar-se de tant en tant a nuclis poblats, sinó sobretot perquè, cada cop més, els humans ens endinsem a la natura per tal de gaudir-ne”.
Per aquest motiu, primer de tot s’ha d’observar la natura de manera prudent, “sense embolicar-se en aventures arriscades que de fet no respecten la mateixa natura”. Concretament a les zones osseres, de la mateixa que en altres d’animals salvatges, “cal seguir els camins i no apartar-se’n, no endinsar-se en àrees de vegetació tancada, no seguir les petjades o altres indicis de la presència de l’os, no acostar-se a les carronyes, portar els gossos controlats i no deixar-hi menjar que atregui el plantígrad”.
A més, en la citada campanya realitzada conjuntament amb la Fundación Oso Pardo i Quercus, s’indica que l’os sol evitar el contacte amb la gent, la qual acostuma a detectar amb força antelació i distància. Tot i això, “les persones també l’ha de defugir, especialment si tenen constància que està ferit, si apareix una femella amb cadells, si ha estat empaitat per gossos o si se’l sorprèn al jaç o menjant carronya”. Així, “el millor és retirar-se a poc a poc i sense fer soroll per no alarmar-ho”.
D’altra banda, recorden que hi ha ossos més agressius amb les persones que altres, com és el cas del ‘grizzly’ americà. Tot i que és poc probable amb un os bru, en cas que passi caldria ajeure’s de boca terrosa o en posició fetal, amb la cara i el cap protegits amb les mans i quedar-se immòbil. Paral·lelament, en el cas d’un encontre fortuït, si es tracta d’un exemplar que està a una distància curta i que s’acosta sense haver-nos detectat convé fer-se notar, “sense escarafalls ni veus, per tal que canviï el seu recorregut abans que no sigui massa a prop. Cal evitar que ens vegi com un perill, per tant, no corre ni cridar i, encara menys, amenaçar-lo i enfrontar-se”.
D’altra banda, s’ha de tenir en compte també que el fet que un os es posi dret no comporta necessàriament una actitud agressiva, sinó un intent d’identificar-nos. A més, en el cas de sentir-se amenaçat, sí que pot arribar a fer una càrrega dissuasiva. “En aquell moment, convé novament mantenir la calma, parlar fluix i sense gestos amenaçadors i enretirar-se a poc a poc sense perdre’l de vista”.
Des del Departament també insisteixen que veure una ossa amb els cadells o un mascle menjant els fruits d’un arbre davant, a uns centenars de metres, ja suposa un èxit “per a qualsevol persona que cerca sensacions intenses pel que fa a la fauna salvatge. Sempre serà millor que aquesta observació s’aconsegueixi amb l’ajut de guies experts que organitzen rutes per les zones osseres”.
Finalment, apunten que no és una situació que es doni sovint, però en el que en cas de trobar un os a la carretera l’última cosa que s’ha de fer és empaitar-lo amb el vehicle amb l’objectiu de veure’l o fotografiar-lo de prop. Cal aturar-se o reduir la velocitat fins que surti de la carretera i encendre els llums d’emergència.
Tot i això, també recorden que “el ris d’atac és petitíssim”, ja que “tan sols s’han produït vuit incidents amb contacte físic als darrers 30 anys a la Serralada Cantàbrica i dos als Pirineus en accions de caça, cap d’ells amb un desenllaç fatal”. No obstant, “sempre és bo saber d’antuvi què caldria fer en una eventual topada amb un os bru”.
