Cada any, quan arribava Nadal, ens entrava el neguit de fer el pessebre. Hi havia una competència somorta per veure qui tenia el pessebre més ben parat. Al meu barri, hi havia molta curiositat per veure el naixement ambientat en el ferrocarril que feia el pare, que era ferroviari. A Nadal, una habitació de casa era destinada íntegrament a l’adreç dels trens elèctrics que circulaven al redós del portal de Betlem. El metacronisme de representar el tren coetani al naixement del nen Jesús, excloïa automàticament el pare de la competició pessebrista. Al barri, el pessebrista de referència era el Pepito Mòdol, que recordaran els més vells per la seva condició d’àrbitre de futbol. Pepito Mòdol va arbitrar a la categoria de plata nacional. Com a homenatge, va xiular un partit amistós del Barça, amb molt bona crítica de la premsa per la seva labor “impecable”. Encara eren més impecables els seus diorames, reiteradament premiats. Ara, posar el pessebre és un acte de resistència que hem d’agrair a persones com Jordi Curcó i José Antonio Ferrer. Enguany han parat el pessebre a la Canonja de la Seu Vella. Resistiu fort, encara que ningú us ho pagui.
Sessió: No iniciada
