El pas del temps no és només una successió d’anys. Sobre tot és un seguit d’experiències i esdeveniments. El curs de la història és accidentat com la vida mateixa, i com en els dies i les hores de cadascú, a vegades el temps va poc a poc, a vegades molt ràpid. A la línia del temps dels historiadors les dates són només pautes per poder posar en ordre tots aquells fets que han estat prou importants com per deixar rastre i memòria. Anotem les dates de naixença i mort dels protagonistes, si les sabem, però allò que ha deixat petja són les seves accions i el seu exemple. I quan estudiem el seu llegat, les seves mesquineses o el seu mestratge, aquests personatges reviuen, se’ns fan presents de nou i sovint ens plantegem una mena de diàleg amb ells perquè els expliquem amb les nostres paraules d’ara.
Quan es tracta de les restes materials, la cronologia no és fàcil i els anys de construcció se’ns escapen si no ho tenim registrat en algun document. La data de les destruccions, en canvi, sol ser més concreta i anotada de manera clara. Les restes que encara tenim també reviuen quan les estudiem i les recuperem de l’oblit.
Els béns que definim com a patrimoni tenen més d’una vida. En la seva línia del temps hi ha un afegit important que és la seva trobada amb la realitat actual. Quan decidim conservar un bé, una resta del passat, també la portem al present i aleshores la interpretem amb els nostres coneixements, usos i necessitats, i l’expliquem amb les nostres paraules. La societat es fa responsable d’aquest patrimoni i, seguint les definicions habituals, cal estudiar, conservar, protegir i difondre’l perquè representa un bé comú i per què ens explica i ens connecta amb els ancestres i la nostra memòria col·lectiva. Treballar amb el patrimoni és una mostra de generositat i de respecte cap a la societat en la qual vivim i una mirada a les pròpies arrels.
Per això és important destacar que s’hagin reprès les excavacions a la Cuirassa, l’antic Call jueu medieval de Lleida. Esperem que no pari, ni quedi a mitges, ni s’amagui darrere d’excuses d’urbanització i modernors inútils. Redescobrir aquest patrimoni i portar-lo al present de la ciutat és una tasca compromesa i generosa que cal respectar. Hem de poder conèixer la seva destrucció i reconèixer l’oblit. També per respectar-nos tots una mica més.
