Algú ha penjat una cadira a cavall de l’escultura ‘Intent de vol’ de Leandre Cristòfol exposada en la plaça dels Drets Humans a la barriada de la Bordeta. Així se’n feia ressò de la suposada ‘bretolada’ aquest diari (LaMAÑANA, 16 juliol 2025). Obert de mires i fidel a la seva concepció de l’art surreal i dadaista, i del ‘ready-made’, l’objecte trobat, ‘Jo no busco, trobo’ picassià, el petit-gran Leandre Cristòfol i Peralba (Os de Balaguer 1908-Lleida 1998) s’hauria petat de riure. Que la seva etèria i pesant escultura de ferro rovellat s’hagi convertit en cadàver exquisit per animar el personal a dir la seva, només acredita que al barri hi viu gent participativa, i que la cultura urbana és polièdrica i polimorfa perversa. Suposa reviscolar l’esperit provocador dels surrealistes i de la seva Economia de l’Atenció, és a dir, captació de la mirada encara que no sigui més enllà d’uns nanosegons. Si, a més, algú s’apropia de manera activa i lúdica d’un artefacte artístic, oli en un llum. Millor: una cadira casolana per remuntar el vol de la realitat, sovint massa avorrida. Si de cas, i atès que la cadira s’orienta cap al terra, potser convindria retocar el títol de l’escultura. Què tal ‘Intent d’aterrar’? Encara veig el Leandre escombrant la vorera davant el seu taller a l’avinguda Catalunya. Aquest Cristòfol xalaria avui.
Sessió: No iniciada
