La península de Crimea, una regió estratègica pel seu accés a la mar Negre, està en poder de Rússia des del 2014 després d’un controvertit referèndum no reconegut per la comunitat internacional i motiu històric de disputa entre Rússia i Ucraïna.
Ara sembla ser una de les claus pel final de la guerra entre tots dos països si els ucraïnesos desisteixen de voler recuperar aquest territori. El president dels EEUU, Donald Trump, va dir diumenge que Volodímir Zelenski pot acabar la guerra amb Rússia “gairebé immediatament” si descarta Crimea i l’OTAN. Amb una superfície de 26.000 quilòmetres quadrats i limitant amb Ucraïna i el mar Negra, Crimea ha estat part ucraïnesa o russa durant diverses etapes històriques. A partir del tractat de 1654 i durant més de 300 anys Crimea es va incorporar a Rússia, igual que entre 1921 i 1945 (també va ser ocupada per l’Alemanya nazi), però el 1954 va tornar a Ucraïna, encara que dins la URSS. Al caure el règim soviètic, el 1991, es va produir la independència d’Ucraïna i Simferòpol es va convertir en capital de la República autònoma de Crimea. Crimea va passar a ser un estat autònom el 5 de maig de 1992, després que 118 diputats dels 167 del seu Soviet Suprem proclamessin la independència. El 1997 Rússia i Ucraïna van signar el Tractat d’Amistat i Cooperació, que va incloure un acord per a permetre a Rússia accedir a la base de Sebastopol (hi està establerta la flota del mar Negre per al trànsit militar cap als Balcans) durant més de dues dècades, a canvi de respectar la integritat d’Ucraïna. L’acord es va prorrogar però després que Crimea passés a formar part de Rússia el 2014 Putin va revocar per llei els acords amb Ucraïna. El 22 de febrer de 2014 va ser derrocat el president ucraïnès Viktor Yanukovich arran de les protestes ciutadanes i la tensió russoucraniana va pujar de to amb la proclamació oficial de la independència de Crimea i la seva adhesió a Rússia després del “sí” en un referèndum no reconegut per Ucraïna ni tampoc per l’ONU, OTAN, UE i els Estats Units.
El Donbás, reclamada per Rússia, és un focus constant de tensions
El Donbás, denominació no oficial de les regions de Lugansk i Donetsk, és un dels territoris en disputa entre Rússia i Ucraïna i l’epicentre dels actuals combats entre russos i ucraïnesos.
El president rus, Vladimir Putin, les vol annexionar a Rússia, i no és descartable que la regió o una part sigui objecte de negociació, encara que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, insisteix en tot moment en la integritat territorial del seu país.
El Donbás, la regió en disputa, al costat de Crimea, entre Rússia i Ucraïna, és la denominació no oficial de les regions de Lugansk i Donetsk, situades a l’est d’Ucraïna i que viuen un conflicte armat des de 2014, convertit en guerra oberta des de la invasió russa de 2022. La regió té una extensió de gairebé 53.000 quilòmetres quadrats, limita amb Rússia i està poblada en la seva majoria per russoparlants des de la creació de la Unió Soviètica. Rica en recursos naturals, va ser una de les regions industrials més importants de l’antiga URSS, fins que després de la seva desintegració va patir una greu crisi.
Després de la independència d’Ucraïna el 1991, la regió va continuar mantenint forts vincles culturals, lingüístics i econòmics amb Rússia, la qual cosa es va traduir en un permanent focus de conflicte entre tots dos països. L’abril de 2014 va començar una revolta armada prorussa que va acabar partint en dos les regions de Donetsk i de Lugansk, una meitat controlada pels separatistes prorussos i l’altra sota domini ucraïnès. A les zones sota el seu control els prorussos van organitzar referèndums, entre denúncies d’irregularitats i combats dels separatistes amb les forces ucraïneses que intentaven recuperar el territori. Les votacions es van saldar amb un 90% de vots a favor de la separació d’Ucraïna.
La independència no va ser reconeguda per la comunitat internacional i el 2015 els acords de Minsk, forjats entre els líders de Rússia, Ucraïna, França i Alemanya, van estabilitzar el front i van traçar una línia de separació de forces entre tots dos bàndols. El nou statu quo al Donbás esqueixat d’Ucraïna que buscaven legitimar els referèndums va portar pels seus habitants una realitat marcada pel poder gairebé il·limitat de les milícies prorusses, que, segons informes d’organitzacions de drets humans, van normalitzar les detencions arbitràries i la tortura. Ara el Donbás és un front actiu de guerra. Rússia controla una part considerable de Donetsk i gairebé tot Lugansk però Ucraïna manté zones importants sota el seu control.
