Avui és l’aniversari de José Manuel Domínguez, conegut artísticament per Yosi, nom que li van assignar a la seva infància i que sempre ha passejat amb orgull. El carismàtic cantant de Los Suaves segueix en el silenci des de l’accident que va patir durant un concert el 23 de juliol del 2016 a Santander. Avui compleix 76 ‘takos’ i li desitgem molts més mentre seguim gaudint de les seves grans cançons.
Personalment trobo molt a faltar la que considero millor banda espanyola de rock’n’roll de la història, amb permís de Leño. Estem parlant d’un dels pocs grups que mai no s’havia separat i que mai havia tingut un any de descans des de la seva creació el 1980. En el meu cas els vaig conèixer des d’aquell impactant primer disc titulat ‘Esta vida me va a matar’ en què s’inclou la pseudobalada ‘Siempre igual’ amb què em vaig identificar ràpidament en escoltar a la seva lletra “¿qué ha pasado Rodríguez?…”. Després va arribar ‘Frankenstein’ i a la tercera es va forjar l’himne més famós dels d’Ourense, ‘Dolores se llamaba Lola’, on de nou em vaig veure reflectit amb aquest “Fuiste la chica de Andrés…”.
Ambdós temes havien construït el meu nom i cognom, però també van encertar amb la meva data de naixement quan van publicar l’àlbum ‘Víspera de Todos los Santos’. Pot ser pura coincidència però tractant-se d’un incondicional com jo, m’arriba a l’ànima, com també ho va fer una altra cançó molt especial: ‘Mi casa’. Conec personalment tota la banda i l’he vist en acció més vegades que anys tinc, que ja és a dir. Sempre seguiré cridant amb Yosi ‘No puedo dejar el rock’… Oh yeah!
