Un zèfir suau enamorat de Cloris, deessa de la primavera, altera el paisatge. Plou i pel poc que plou, plou prou. Aquesta frase ens ha acompanyat els darrers dies com una cantarella. Ha arribat la primavera que és analogia d’il·lusió i els embassaments de les conques internes ja superen el 55%. La primavera és clímax evidenciant l’èxit del cinema en català amb l’estrena de ‘Wolfgang’. Tal llargmetratge ha batut rècords inimaginables coronant el català a la pantalla gran, atès que la seva estrena s’ha convertit en el film rodat en català més vist en els últims anys. Serem allò que vulguem ser, citant Martí i Pol, i les diades castelleres que s’inicien amb el cant del rossinyol en són exemple palès, perquè s’arriba a tocar el cel amb la mà. Broten les flors i, paral·lelament, els sentiments més viscerals. Tant de bo aquest auge de films en català ens esperoni a parlar en català sempre i arreu, car en la nostra llengua es poden produir projectes d’alta qualitat. Creiem-nos-ho.
Sessió: No iniciada
