Cada any quan arriben aquestes dates i arrenca la temporada de la fruita en aquestes contrades m’acaba envaint, en un moment o altre, la nostàlgia dels estius passats al tros, amb una ‘mida’ a la mà i un barret de palla al cap collint blanquilla, conference, royal gala, golden i tot el que es posés per davant. Van ser uns quants estius els que vam passar sota els bats de sol de les Garrigues treballant per guanyar-nos quatre duros que el cap de setmana invertíem en cervesa freda a qualsevol festa major dels voltants. Ben gastats. Suposo que és cosa de l’edat això de contar batalletes i evocar moments que, en realitat, devien ser més durs del que la nostra memòria ens mostra. I també deu ser cosa de l’edat el fet que cada cop augmenti la meva intolerància a les calorades de l’estiu lleidatà. Desconec si encara queda jovent que fa aquesta feina els mesos d’estiu o això és ja cosa del passat. Però sí tinc clar que per mi va ser una experiència bona. Per una banda, vam forjar bones amistats esmorzant sota l’ombra de les pomeres i, per l’altra, em va permetre conèixer la duresa del treball al camp i valorar la feina que hi ha al darrere de la comoditat d’anar al supermercat a comprar un quilo de peres. Ara, amb uns quants anys més, escric aquestes línies sota el confort de l’aire condicionat en plena canícula estival. Però amb una birra freda a la nevera. Que això no ho canvia ni l’edat. Salut!
Sessió: No iniciada
