La Conxita va néixer a Barcelona i va marxar de molt jove a Israel, on es va casar i es va convertir al judaisme. Es va canviar el nom i es va començar a dir Rut. Va tenir 4 fills i va fer de bibliotecària a Tel Aviv, on vivia amb la seva família. Fa temps que no sé res d’ella. Quan li preguntava perquè durava tant la guerra entre Israel i Palestina, em deia “imagina’t que visquessis envoltada d’enemics, així ens sentim els israelians”. No justificava matar civils palestins, però deia que si Israel no es defensava dels països islamistes que l’envoltaven hi podia haver un altre shoah (holocaust), l’aniquilació del poble jueu. El conflicte no s’acabarà fins que no s’acabin els fanatismes dels dos bàndols. L’escriptor Amos Oz (ja mort) i el músic Daniel Barenboim, tots dos jueus, són dos exemples d’esperit crític que s’han atrevit a discrepar del dogma sionista i han parlat de dividir la terra per curar una ferida oberta que sagna fa prop de 80 anys. Una manifestació ha unit aquests dies a mares israelianes i palestines per demanar que cessi la barbàrie on estan morint els seus fills. Com a dona no tinc cap pàtria, la meva pàtria és el món, va dir Virginia Woolf. Al final només som els morts que ens han estimat.