La comunicació entre metge i pacient és fonamental per garantir una bona atenció mèdica i per assegurar que el pacient estigui informat i s’empoderi per millorar la seva salut. Les organitzacions sanitàries ja fa temps que formen els professionals en habilitats comunicatives, però hi ha alguns sectors de la població per als quals aquesta comunicació és un repte important, com les persones amb pèrdua auditiva o amb coneixements limitats de la llengua local. Una mala comunicació pot tenir conseqüències serioses, que van des d’errors a l’hora de prendre la medicació fins a casos de mortalitat dels pacients.
La investigadora Amy Dara Hochberg, del grup GRIAL (Grup de Recerca Interuniversitari en Aplicacions Lingüístiques) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), s’ha proposat aconseguir que la informació mèdica sigui comprensible per a les persones sordes i per als pacients estrangers que no dominin la llengua pròpia. Hochberg, que pateix una pèrdua auditiva profunda, ha aconseguit el finançament de la beca ONCE Investiga per desenvolupar el projecte Accesibilidad textual en la comunicación sanitaria multilingüe: transcripción en tiempo real y estrategias de lenguaje claro para una comunicación inclusiva.
L’objectiu de la recerca és l’elaboració de guies per als professionals sanitaris i d’un marc pràctic d’accessibilitat textual per ajudar els pacients amb dificultats de comprensió de la llengua oral a millorar la comprensió en l’àmbit de la sanitat.
L’angoixa de malentendre un diagnòstic
El mètode més habitual utilitzat per les persones sordes per facilitar la comunicació en l’entorn sanitari són els sistemes de transcripció automàtica de veu a text. En moltes ocasions, però, produeixen errors o generen textos massa llargs que dificulten la lectura, especialment per als pacients amb un nivell d’alfabetització sanitària inferior. “Els sistemes poden perdre partícules negatives —la negació— o interpretar-les incorrectament. Això pot generar ansietat innecessària o malentesos greus”, explica la investigadora, que ha patit personalment les greus implicacions que té el fet de no entendre un diagnòstic mèdic. “Vaig tenir un espant per un possible càncer. El metge va dir ‘la prova no indica càncer’ i la transcripció va mostrar ‘la prova indica càncer’. Afortunadament, la massa era benigna, però vaig haver d’exigir al professional que em deixés llegir els resultats del laboratori de patologia. Jo tinc coneixements mèdics, però molts pacients no ho podrien fer”, explica.
El seu és un de molts casos en l’àmbit de la comunicació sanitària per a persones amb pèrdua auditiva en què es poden donar malentesos crítics: entendre “és necessari operar”, quan el metge diu “no és necessari operar”, o confondre termes com amoxilina i no pas amoxicil·lina o vibració auricular en lloc de fibril·lació auricular, a causa de transcripcions errònies.
El resultat del treball de la investigadora es materialitzarà en guies per als professionals sanitaris i per als equips tècnics, que seran d’accés obert i que estaran disponibles en castellà, en català i en anglès. Prèviament, hauran estat validades per persones sordes, persones amb pèrdua auditiva i parlants no nadius. L’objectiu principal és reduir el risc de morbiditat i mortalitat en aquests col·lectius.
Barreres més enllà de l’àmbit sanitari
En la seva vida professional, la investigadora, traductora de formació, ha hagut de superar nombrosos obstacles: des de tenir dificultats per trobar feina fins a rebre un sou inferior al dels seus companys amb el mateix càrrec pel fet de tenir pèrdua auditiva. Malgrat els seus excel·lents resultats acadèmics, ha tingut dificultats importants per trobar sortides professionals, especialment, explica, als Estats Units, el seu país d’origen.
“Sovint, les mesures d’accessibilitat que permetrien aprofitar plenament les capacitats d’una persona sorda es perceben com una despesa innecessària, i no pas com una inversió intel·ligent”, assegura. “El meu lema és: ‘Com puc ajudar?’. Em vaig adonar que aquest projecte beneficiaria diferents sectors de la població, més enllà de la comunitat sorda, de la qual formo part. Aquest va ser el factor decisiu per portar-lo a terme”, diu.
Millorar la comunicació en entorns delicats
La recerca de Hochberg s’alinea amb la missió de GRIAL (del centre UOC-TRÀNSIC) d’emprar la lingüística aplicada per millorar la comunicació en entorns delicats i per a les persones de col·lectius vulnerables. Albert Morales, investigador del grup i professor dels Estudis d’Arts i Humanitats, destaca que l’ajut de l’ONCE —una de les quatre úniques beques postdoctorals atorgades a tot Espanya— és un reconeixement “al compromís del grup i de la UOC amb una recerca que té una aplicació social real i és transformadora”. “La ciència només és excel·lent si és plenament inclusiva i diversa”, afirma.
La recerca de Hochberg serà fonamental per transformar i fer més accessibles alguns trets de la comunicació sanitària especialitzada i la terminologia mèdica complexa. “Això no només garanteix el dret a la informació dels col·lectius vulnerables, com les persones sordes o estrangeres, sinó que també fomenta l’autonomia real i segura en un entorn tan crític com el sanitari”, assegura Morales. L’ús de la transcripció en temps real i l’aplicació d’estratègies de llenguatge planer (plain language) són una línia prioritària per al grup GRIAL, que ha impulsat projectes, o hi ha col·laborat, per simplificar tràmits administratius, millorar l’accessibilitat a les xarxes socials o analitzar la comunicació sanitària en llengua de signes.
“Aquest finançament és un gran trampolí per traduir la recerca acadèmica en transferència directa a la societat. Ens esperona a consolidar la Universitat com un referent en l’ús de la intel·ligència artificial, la lingüística aplicada i el processament del llenguatge natural amb finalitats socials”, diu Morales.
Aquesta recerca s’inclou dins les missions estratègiques de la UOC sobre salut i benestar planetari i sobre tecnologia i ètica humana, i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar, i 10, reducció de les desigualtats.
