Seguim combregant amb rodes de molí. Seguim empassant-nos i aplaudint les mentides dels que manen. Aquesta setmana ha tingut lloc al Congrés una commemoració titulada “Nuestra Constitución más longeva”. Resulta que, tal com està el pati, els càrrecs d’altíssima responsabilitat del país –i també alguns que la van tenir en el seu dia i ara es passegen dient rucades en lloc d’estar amb la boca tancada gaudint de la jubilació d’or–, no tenien res més a fer que assistir a un acte que s’han tret de la màniga perquè l’anomenada Carta Magna arriba als 47 anys de vigència. Naturalment, no va faltar el cap d’Estat per la gràcia d’un dictador que va morir al llit i que va fer tornar una monarquia obsoleta al país. El rei va tornar a fer veure que treballa, llegint un discurs ple de tòpics. Va dir demagògicament –per variar– que el millor homenatge a la Constitución és complir-la. I els presents van aplaudir, quan ells són els primers a no complir-la. Només un exemple: la Constitución diu que tothom té dret a un habitatge digne i que els poders públics vetllaran per posar-ne els mitjans i evitar l’especulació. Què fan aquests poders públics? Tot el contrari. Per tant, prou mentides i a veure si es deixen de commemoracions inútils i es posen les piles per legislar i governar a favor de la ciutadania i plantejar-se d’una vegada per totes prescindir de la monarquia i de la colla de vividors –per ser molt suau– que porta enganxats i que patim tots.
Sessió: No iniciada
