L’estiu és sinònim de descans i vacances, i és habitual introduir canvis en la nostra alimentació, especialment si viatgem a l’estranger. Aquesta modificació d’hàbits pot tenir un impacte en la nostra salut digestiva si no prenem les mesures preventives adequades. Segons dades de noVadiet, dues de cada deu persones sofreixen un episodi anual d’intoxicacions alimentàries. Solen succeir a l’estiu i més de la meitat d’elles s’originen en domicilis particulars, la qual cosa evidencia que petits descuits en la cuina o en la conservació dels aliments poden tenir conseqüències per a la nostra salut.
A més, tres de cada deu espanyols sofreix acidesa d’estómac almenys una vegada a la setmana i un 50% de la població pateix dispèpsia o digestions difícils, lentes i pesades, sovint acompanyades d’inflor i distensió abdominal. A l’estiu, amb l’arribada de la calor, aquests símptomes tendeixen a intensificar-se, la qual cosa provoca que tinguem molèsties digestives que poden afectar el nostre ritme de vida.
1. Per què a l’estiu tenim problemes gastrointestinals?
Durant l’estiu conflueixen diferents factors que contribueixen a l’aparició de molèsties digestives, els experts assenyalen els més significatius:
- Canvis en la dieta: el consum d’aliments més grassos, fregits o condimentats, així com begudes alcohòliques i refrescos, pot irritar la mucosa gàstrica i provocar acidesa o indigestió.
- Alteració d’horaris: els menjars a deshores o el picotejo constant dificulten la digestió i poden causar sensació de pesadesa o inflor.
- Estrès vacacional: encara que sembli contradictori, els preparatius i els desplaçaments al nostre lloc vacacional poden generar estrès, que influeix negativament en la funció digestiva, a través de l’eix microbiota-intestí-cervell.
- Consum d’aliments en mal estat: les altes temperatures i la humitat afavoreixen la proliferació de bacteris en els aliments, augmentant el risc d’intoxicacions alimentàries.
2. Principals problemes digestius a l’estiu
Durant l’època estival, uns certs trastorns digestius es tornen més freqüents:
- Acidesa i reflux gastroesofàgic
El consum d’aliments irritants i d’aquells que provoquen un mal tancament de l’esfínter esofàgic inferior (EEI) pot facilitar la pujada d’àcid gàstric per l’esòfag, causant ardor i molèsties. - Dispèpsia o indigestió
La indigestió està caracteritzada per sensació de plenitud, dolor abdominal i nàusees, i sol aparèixer després de menjars copiosos o rics en greixos. - Gastroenteritis
Les infeccions per virus “digestius” i el consum d’aliments en mal estat o contaminats són més comuns a l’estiu i poden desencadenar episodis de gastroenteritis que cursen principalment amb vòmits i/o diarrea, a més de dolor abdominal i altres molèsties. Al seu torn, la diarrea i els vòmits són la causa principal de deshidratació a l’estiu. - Restrenyiment
La falta de fibra en la dieta i els viatges fan més difícil evacuar regularment, la qual cosa al seu torn pot provocar diferents molèsties digestives i abdominals. - Inflor d’abdomen
Els canvis en l’alimentació i el ritme de vida provoquen l’alteració de la microbiota intestinal i afavoreixen la producció excessiva de gasos, provocant distensió abdominal, incomoditat… - Tall de digestió
El canvi brusc de temperatura en entrar en contacte amb aigua freda, especialment després d’haver menjat o realitzat exercici físic intens, pot provocar símptomes com a marejos, nàusees i vòmits.
3. Consells per a una bona salut digestiva a l’estiu
Realitzar bones digestions a l’estiu és possible si s’adopten unes certes mesures preventives i es para esment als senyals del cos. Els experts realitzen les següents recomanacions per a cuidar la nostra salut digestiva:
- Mantenir una hidratació adequada. Beure un mínim d’un litre i mig o 2 litres d’aigua al dia ajuda a mantenir el trànsit intestinal i prevenir el restrenyiment. A més de ser molt beneficiós per a la nostra microbiota intestinal.
- Establir una alimentació equilibrada. El millor és optar per menjars lleugers, riques en fruites, verdures i fibra, evitar els excessos de greixos i sucres i eliminar els aliments ultraprocessats.
- No menjar entre hores. Independentment del nombre de menjars al dia (2, 3 o 4) és molt important que hi hagi períodes de repòs en els quals no mengem, perquè el nostre aparell digestiu descansi i es recuperi.
- Evitar el consum excessiu d’alcohol i cafeïna. Tant l’alcohol com les begudes amb cafeïna com el cafè o determinats refrescos poden irritar la mucosa gàstrica i relaxar l’esfínter esofàgic inferior (EEI), afavorint l’acidesa.
- Incorporar complements alimentosos. L’ús d’uns certs complements pot ser beneficiós per a la salut digestiva. Els probiòtics ajuden a equilibrar la microbiota intestinal i a afavorir la funció normal del tracte digestiu. Bibliografia científica avala que el gingebre pot ajudar a millorar la motilitat gàstrica i pot afavorir la producció d’enzims digestius. El calci contribueix al funcionament normal dels enzims digestius i el magnesi contribueix a reduir l’acidesa gàstrica, al mateix temps que millora el trànsit intestinal.
- No dutxar-se o banyar-se immediatament havent dinat, especialment amb aigua freda. Ja que es pot desviar el flux sanguini necessari per a la digestió, dificultant el procés digestiu.
4. Recomanacions per a mantenir la salut digestiva en viatjar a l’estranger
Viatjar a altres països pot comportar riscos per a la salut digestiva a causa de diferències en l’alimentació, l’aigua i les condicions sanitàries. Per a minimitzar aquests riscos, els experts aconsellen tenir en compte les següents consideracions:
- Consulta mèdica prèvia al viatge
Abans de viatjar, especialment a destins amb riscos sanitaris, és aconsellable acudir a una consulta mèdica especialitzada en la Unitat del Viatger. Allí ofereixen informació sobre les vacunes necessàries i proporcionen consells personalitzats en funció de cada destí. - Precaució amb uns certs aliments i begudes
Cal evitar consumir aliments crus o poc cuinats, com a carns, peixos i mariscos, amanides i verdures. Millor optar per fruites que puguis pelar tu mateix, beure sempre aigua embotellada i evitar el gel en les begudes, ja que pot estar fet amb aigua no potable. - Extremar la higiene personal
Convé rentar-se les mans amb freqüència, especialment abans de menjar i després d’usar el bany. És molt útil portar gel desinfectant o tovalloletes humides per a situacions en les quals no hi hagi aigua i sabó disponibles. - Preparar una farmaciola de viatge adequat
Dins de la farmaciola cal incloure antidiarreics, probiòtics i sèrums de rehidratació oral, que contribueixen a prevenir o alleujar els símptomes derivats de trastorns intestinals, com la deshidratació. - Evitar la diarrea del viatger
La diarrea del viatger és comú en destins amb estàndards sanitaris diferents del nostre. Per a prevenir-la, convé prendre probiòtics uns dies abans del viatge i durant la teva estada.
