Nadal torna a situar a consumidors i empreses en un dels moments de més exposició al frau digital. Coincidint amb el pic de compres en línia i lliuraments, Stratesys adverteix d’un augment d’estafes basades en smishing (phishing per SMS) i en tècniques de suplantació cada vegada més creïbles gràcies a la intel·ligència artificial. En aquestes setmanes es repeteix un patró ja conegut, missatges que simulen incidències amb comandes, càrrecs sospitosos o bloquejos de compte i que busquen provocar una reacció immediata per part de l’usuari.
Les estafes actuals ja no es recolzen tant en errors evidents com en missatges ben construïts que juguen amb la urgència i la por. Detectar-les no requereix coneixements tècnics, sinó detenir-se i verificar abans d’actuar.
Com reconèixer una estafa sense ser expert en ciberseguretat
Per a un usuari no tècnic, les estafes digitals solen compartir una sèrie de senyals comuns. La més clara és el sentit d’urgència, amb missatges que alerten de suposats problemes greus, un compte bloquejat, una comanda retinguda o un pagament no reconegut, i empenyen a actuar immediatament. A això se sumen incoherències en el remitent o en els enllaços, on petits canvis en dominis o adreces web busquen passar desapercebuts.
Un altre indicador clau és el tipus d’informació sol·licitada. Cap entitat legítima demanarà per SMS, correu o trucada telefònica contrasenyes, PIN o credencials completes. Quan això ocorre, el més probable és que es tracti d’un intent de phishing.
L’smishing és especialment eficaç perquè l’SMS es percep com un canal més personal i fiable, habitualment utilitzat per bancs, empreses logístiques o sistemes de verificació. En molts casos, l’engany funciona perquè és la mateixa víctima qui inicia la crida o accedeix a l’enllaç per a resoldre un suposat problema.
Per què continuem caient en els fraus digitals
L’èxit d’aquestes estafes no s’explica només per la tecnologia, sinó per hàbits molt estesos entre els usuaris. L’anomenada “fatiga de notificacions” porta a automatitzar accions com fer clic en enllaços o acceptar avisos sense comprovar el seu origen.
A això se suma la reutilització de contrasenyes, que converteix qualsevol filtració en un risc major, i la sobreexposició d’informació personal en xarxes socials, que facilita atacs cada vegada més personalitzats i difícils de detectar. A més, l’ús de dispositius o aplicacions sense actualitzar manté obertes vulnerabilitats conegudes que els atacants exploten de manera sistemàtica.
És més insegur comprar des del mòbil?
Comprar des del mòbil no és necessàriament menys segur que fer-ho des d’un ordinador. De fet, els dispositius mòbils incorporen mecanismes com l’aïllament d’aplicacions i l’autenticació biomètrica, que reforcen la protecció de pagaments i comptes. No obstant això, presenten riscos específics: la pantalla reduïda dificulta comprovar enllaços amb detall, l’ús freqüent de xarxes wifi-públiques incrementa l’exposició i els atacs per SMS o crides fraudulentes són més efectius en aquest entorn.
La seguretat, conclouen, depèn menys del dispositiu i més del comportament de l’usuari i del context en el qual es fa la compra.
Què fer si ha caigut en una estafa
La rapidesa és clau per a minimitzar l’impacte. Davant un frau es recomana contactar immediatament amb l’entitat bancària per a bloquejar el mitjà de pagament i sol·licitar una disputa si escau, recopilar totes les evidències, presentar denúncia i canviar les contrasenyes si s’han introduït credencials en un lloc fals. La possibilitat de recuperar els diners dependrà en gran manera del mètode de pagament utilitzat, sent les targetes i plataformes amb protecció al comprador les que ofereixen majors garanties.
La intel·ligència artificial està elevant el nivell de les estafes digitals. Permet generar missatges més naturals i personalitzats i facilita suplantacions mitjançant clonació de veu o deepfakes, especialment en fraus corporatius o vishing. Aquestes tècniques redueixen la barrera d’entrada al ciberdelicte i multipliquen l’escala dels atacs, un risc sobre el qual ja han alertat organismes internacionals.
