Les dates nadalenques ja no són el que eren. Per més que s’intenti mantenir la tradició, cada any sona més a Feliç Falsetat que no a aquest Bon Nadal que hauria de ser. “Feliz Navidad o Feliz Falsedad”. Aquestes festes es mantenen perquè interessen a la societat de consum, però no perquè hi hagi la devoció massiva que hi havia en altres temps en què molts encara érem creients en aquesta fe que no condueix a res, només a la manutenció dels que encara s’emparen sota la llei del terror que reparteix cel o infern: “A cuenta de prometer el reino de los cielos, algunos vivillos lo que están haciendo es su propio cielo particular en la tierra”, vocifera el gran Evaristo en aquesta ‘Salve’ amb què es va donar a conèixer a les albors dels vuitanta La Polla Records.
És clar que ‘rebots’ d’aquest tipus només sorgeixen de tots els que hem estat entre murs, sota la rígida disciplina d’una religió que és tan qüestionable com qualsevol altra, empassant incongruències defensades com aquells temps d’Inquisició en què es treia del mig, sense compassió, a tots aquells que no abraçaven la fe. Els fets deixen clar que la religió és un gran negoci i les seves bases trontollen, des del misteri de la Santíssima Trinitat a la mort de Jesucrist, des de les tres persones diferents en una sola veritable, al rebuig de la idolatria quan totes les esglésies estan plenes d’imatges a les quals es dirigeixen els que encara resen. Evaristo continua amb una reflexió: “nunca he visto religión que pretenda salvarnos a hostias”. Això ja té més mala bava però és excusable després d’estar “tragando tanto sin escupir”. Soziedad Alkohólika també rechista: “Otra vez llega la navidad, la gente emana felicidad, todos sonríen sin parar, ¿a quién pretenden engañar? si todo sigue igual…venga idiotas a comprar, el consumo es el espíritu de la navidad”. En fi, que si no hi ha creença què hem de celebrar i per què. Com es pot ser tan fariseu?… Oh yeah!
