Fa cinc anys vam patir la pitjor pandèmia en la història del món modern. Vivíem pensant que la ciència i la tecnologia ens havia immunitzat. Moltes persones es van contagiar sense que la salut pública ho pogués evitar, malgrat els confinaments i les restriccions en que ens van sotmetre. Milers de persones van morir, moltes aïllades forçosament dels seus familiars. El sistema sanitari va col·lapsar. Molts ancians no van poder ser ateses adequadament. Va succeir un desastre econòmic.
La pandèmia va remetre, deixant molts morts i efectes secundaris persistents en bastants persones, quan la recerca científica a la que s’hi van bolcar molts milions d’euros i dòlars, especialment a laboratoris farmacèutics, van descobrir una vacuna, que es va distribuir ràpidament a la població.
Una de les causes principals de la pandèmia va ser el menyspreu a la salut global, oblidar que la nostra salut depèn també de la salut animal i mediambiental. El capitalisme desbocat, l’egoisme portat fins a límits exorbitants, el cercar guanyar el màxim de diners a costa del que sigui, encara que destruïm el medi ambient o provoquem fam i pobresa extrema i mort als menys afavorits, nens i adults, està provocant que el planeta terra hagi “emmalaltit”, que malalties exclusives dels animals passin als humans, provocant la mort i deixant seqüeles als qui les superen.
Es va encunyar el terme “nova normalitat”. Havíem de canviar la nostra manera de viure basada en el consumisme individualista com a vida fàcil on cercar la felicitat –però que se sap és falsa; sols cal recordar l’alt índex d’antidepressius, ansiolítics i suïcidis que hi ha–, per caminar vers una vida molt més humana, social –som éssers relacionals, necessitem la comunitat, i el patiment d’altres persones ens afecta–, respectuosa amb el medi ambient i sensible i compromesa a col·laborar en la disminució de la pobresa a casa nostra i al món. Ja el Papa Francesc havia publicat l’Encíclica Laudato Si l’any 2015 urgint al canvi de vida respectant el planeta o “casa comú”. Les esglésies estan fent esforços en aquest camp i a Lleida va tenir lloc dissabte passat un encontre de “eco-parròquies”, però cal fer molt més.
Si no volem retardar una altra pandèmia i malviure per la sequera, inundacions, escalfament del planeta, i deixar un món invivible, ens hem de passar de la pura comoditat de vida a col·laborar per frenar la destrucció del medi ambient. Una “nova normalitat” que ens ofereix una manera de ser feliç més autèntica, però que ens costa l’esforç de moure’ns i canviar els costums.
Als anys 70 del segle passat el germà Roger de Taizé escrivia: “¿És necessari l’agulló del marxisme perquè Europa es torni més social, més justa?”. Potser avui dia podem fer-nos la mateixa pregunta, canviant-la: “És necessària una etapa de govern de la ultradreta per despertar a la ciutadania i que defensi les persones vulnerables i el medi ambient? Tinc l’esperança de que sabrem canviar a temps per no patir aquest greu retrocés social.
