Més de 600 persones, entre les quals investigadors, meteoròlegs i ciutadans, han signat una carta oberta adreçada a la Generalitat i a les administracions en què reclamen mesures urgents per preparar Catalunya davant dels fenòmens meteorològics extrems que es podrien produir durant el 2027. Els signants alerten dels riscos de l’escalfament global i de la intensificació del fenomen d’El Niño i demanen establir reserves estratègiques d’aliments, medicaments i productes bàsics, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona. També proposen reforçar les infraestructures crítiques, els sistemes d’alerta i els dispositius de prevenció i extinció d’incendis. «La incertesa no pot convertir-se en una excusa per a la inacció», adverteixen.
La carta, publicada aquest dilluns, sosté que Catalunya presenta una vulnerabilitat especial davant dels episodis meteorològics extrems per la concentració de construccions en zones inundables i la dependència d’infraestructures de transport, xarxes elèctriques i cadenes de subministrament que es podrien veure afectades simultàniament durant una emergència greu.
Entre els signants de la carta hi ha l’investigador del CSIC Antonio Turiel; la directora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Elisa Berdalet; el catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Girona Emili García Berthou; la catedràtica de la Universitat de Barcelona Isabel Cacho; el professor d’investigació del CSIC Rafel Simó i la investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) Núria Catalán. La iniciativa també ha rebut el suport de professionals d’altres àmbits, estudiants i ciutadans particulars.
Els signants també expressen preocupació per la dependència alimentària del país i reclamen protegir la producció agrícola i ramadera local. En aquest sentit, consideren que una interrupció prolongada del transport per causes meteorològiques podria acabar provocant problemes de seguretat alimentària.
Entre les mesures que proposen hi ha la revisió de les vies de comunicació, les xarxes elèctriques, les dessaladores, les plantes potabilitzadores, els hospitals i els sistemes de telecomunicacions. També demanen garantir els subministraments essencials davant de possibles interrupcions prolongades de carreteres i línies ferroviàries.
A més, plantegen reforçar durant tot l’any els mitjans de prevenció i extinció d’incendis, ampliar si cal els sistemes de monitoratge de torrents i punts crítics i preparar plans específics per afrontar onades de calor, sequeres, inundacions i interrupcions del subministrament d’aigua o electricitat. També reclamen habilitar refugis climàtics efectius i informar la ciutadania dels riscos que consideren que comportarà el 2027.
La carta vincula aquestes demandes amb la possible intensificació del fenomen del Niño durant els pròxims mesos, que els signants consideren que podria agreujar els efectes de l’escalfament global. Tot i això, reconeixen que no es pot predir amb precisió quan i on es produiran els episodis meteorològics extrems.
«Preparar-se no és alarmisme. És responsabilitat», afirmen els impulsors, que reclamen a totes les administracions actuar de manera preventiva. «No estem demanant que s’anunciï la fi del món ni afirmant que tots els escenaris més extrems s’hagin de produir», puntualitzen. La carta conclou amb una crida a preparar el país abans que una eventual emergència comprometi el funcionament dels serveis essencials.
La carta s’ha publicat al portal ‘Alerta El Niño’, una iniciativa de sensibilització i mobilització ciutadana davant dels riscos climàtics associats al fenomen del Niño del 2026-2027. Segons expliquen els seus impulsors, forma part del mateix moviment que la plataforma internacional El Niño Warning i pretén traslladar les seves advertències especialment als països de parla hispana i del sud global. La campanya reclama als governs mesures de prevenció, informació pública i preparació institucional davant dels possibles efectes del fenomen climàtic.
