Dimarts passat a l’espai Orfeó va tenir lloc un interessant debat sobre ciència i pseudociència. Els ponents eren científics que defensaven el lògic; que la ciència és superior a la pseudociència, ja que requereix la comprovació amb recerca, mentre que la pseudociència es fa passar per ciència sense comprovacions. Les xarxes socials difonen la pseudociència com si fora veritat, aconseguint que molts s’ho creguin i la posin al mateix nivell que la ciència, o aquesta fins i tot per sota. L’exemple més clar és la campanya contra les vacunes que va emergir amb força durant la Covid, i que encara segueix, deixant de banda que va ser gràcies a la vacuna que es va acabar la pandèmia.
Ara bé, considerar que no existeix res més que el comprovable científicament, que qualsevol altre aspecte humà es anticientífic i fals, és reduir la realitat a una part de la mateixa. No s’han enamorat els científics? No han gaudit d’un paisatge bonic, o emocionat amb una música o amb una poesia? Tot això és “anticientífic”? Les anomenades ciències socials i humanes, en que part d’elles no són “comprovables experimentalment”, són falsedats? Les persones no som sols cos, emocions i ment, sinó que també tenim una espiritualitat. Precisament la nostra ment racional ens fa pensar sobre el passat i projectar el futur, sobre si hi ha quelcom més desprès de la mort o si tot s’acaba amb ella, podent, a diferència dels animals, anar contra els nostres instints i ser lliures.
Molta gent se sent buida per dins, per molta ciència que tingui; per això hi ha manca de salut mental i tantes malalties mentals i depressió, angoixa, manca se sentit a la vida, suïcidis, i es prenen tants medicaments per intentar disminuir aquest malestar existencial. L’espiritualitat no és quelcom irracional; ser persona religiosa tampoc ho és.
Cada dia fem actes de fe, com creure que el cotxe que ve en direcció contraria no envairà el meu costat. La fe, el seguiment d’una religió ha de ser racional, no és irracional; sí que és indemostrable, perquè si ho fora ja no es necessitaria la fe. Sí que hi ha corrents religioses que són irracionals; per això s’ha de ser crític i no creure tot el que et diuen, sinó passar-ho pel sedàs de la raó, com les pseudociències.
Encara avui hi ha religions que llegeixen la Bíblia al peu de la lletra, sense contextualitzar, i creuen que el sol gira al voltant de la terra, o que l’ànima està en la sang i no es poden fer transfusions.
El perill dels científics és el creure que tenen la raó en tot i sols acceptar el que poden demostrar. Es perden el que pot ser el bo i millor de la vida humana, el que la fa feliç i l’omple de sentit, fins i tot quan ja no estàs a la cresta de l’onada o has sofert un fracàs o una malaltia que et deixa fora de joc del món actual. Manca diàleg entre ciències experimentals i ciències humanes i socials i amb les religions i espiritualitats, sense prejudicis. No ens deixem enganyar per les simplificacions, ni dels seudocientífics ni dels científics reduccionistes.
