En quatre tongades m’he empassat els vuit capítols de la primera part de la sèrie Cien años de soledad que ha estrenat Netflix. Contravenint totes les prescripcions, després de visionar les imatges de cada capítol, n’he fet la lectura del llibre tal com el va escriure García Márquez. No li hauria agradat a Gabo aquesta manera literària i visual de gaudir de la seva obra. Sempre es va oposar que es fes una pel·lícula de Cien años de soledad. Una de les raons era la por que les limitacions de durada mutilessin el text original. La fórmula de sèrie permet una recreació molt fidedigna i exhaustiva. La història de Macondo està plena de fets màgics, però també de frases per escoltar, per llegir i per rumiar. N’he triat algunes: “La única diferencia actual entre liberales y conservadores es que los liberales van a misa de cinco y los conservadores van a misa de ocho”. “En el extremo meridional del África había hombres tan inteligentes y pacíficos que su único entretenimiento era sentarse a pensar”. “Uno no es de ninguna parte mientras no tenga un muerto bajo la tierra”. “Los hombres se han acostumbrado tanto a la guerra que no saben cómo salirse de ella”.
Sessió: No iniciada
