Fa anys que el finançament dels municipis ha quedat obsolet. L’actual normativa s’ha de modificar (a partir de demà l’església catòlica pagarà l’ICIO) perquè els ajuntaments, al marge de les seves pròpies competències, cada cop més assumeixen funcions delegades d’altres administracions que generen despeses de gestió que no són cobertes per l’administració que delega. Els ajuntaments han sofert també dos tisorades molt fortes que no han estat reparades com calia. La primera l’any 2002 amb la gran mutilació de l’IAE i ara amb la nova norma de l’Impost sobre l’Increment del valor del sòl de naturalesa urbana (la plusvàlua com és coneix popularment). Els ajuntaments haurien de participar en un 25% de la despesa pública total de l’Estat, l’any 2021 segons dades provisionals de la Intervenció General de l’Estat, el 12,7%.
Aquest finançament insuficient i també les obligacions imposades pel programa d’estabilitat fa que cada any, quan s’entra en el temps de reformar les noves ordenances fiscals pel proper any, el debat entre governs municipal i oposició sigui viu i llarg.
Deixant de costat que la majoria de vegades baixar impostos i taxes es justifica més per un electoralisme que no per un discurs argumentari de la baixada, parlarem dels trets més importants de les Ordenances Fiscals aprovades per l’ajuntament de Lleida i que han d’entrar en vigor l’1 de gener de 2024. El primer que hem de dir és que la situació econòmica i financera del nostre ajuntament no està per baixar impostos, malgrat la reducció important de l’endeutament que hi va haver en els dos últims anys del govern d’ERC (totalment d’acord amb la baixada però no en la intensitat temporal), però baixar impostos sempre té simpaties, encara que fer-ho suposa augmentar l’endeutament o reduir la inversió tant productiva com social si no hi ha una reforma important de les despeses.
La baixada se centra en el tipus impositiu de l’IBI d’urbana que passarà del 0,967% actual al 0,947% l’any que ve, el que suposa que una finca urbana amb valor cadastral de 100.000 euros que pagava 967 en passarà a pagar 947, l’ajuntament deixarà d’ingressar brut (hi ha bonificacions noves i modificades), tenint en compte la recaptació de 2022 (l’última que coneixem), un milió dotze mil euros, que es pensen compensar amb la pujada del 5,8% de les taxes (pugen quinze taxes i tres preus públics) i resulta que l’augment brut d’aquest 5,8% supera la baixada del 2% de l’IBI, és a dir, no hi ha baixada dels ingressos municipals, sinó pujada. Pujar les taxes un 5,8% no és justifica en un any, 2024, que la inflació de 2023 serà més baixa que la del 2022 (tot just arribarà al 4% a finals d’any). S’ha dit que l’actual recaptació per taxes no cobreix el cost del servei que es presta, i és veritat, però l’ajuntament ha de ser conscient que mantenir tantes taxes fa més difícil i cara la seva gestió.
Fa molts anys que venim dient que haurien de desaparèixer moltes taxes incorporant l’import que es recapta als impostos, l’estalvi amb paper, padrons, hores personal, rebuts en executiva i impagats, seria enorme. Hi ha molts ajuntaments que han fet desaparèixer la taxa d’escombraries. Els 5 milions 764 mil euros que es recapten (també 2022) es podrien incorporar a l’IBI d’Urbana i com aquest padró té molts més rebuts que el d’escombraries tothom hi sortiria guanyant, l’ajuntament costos de gestió i els titulars dels immobles pagarien menys de la suma d’IBI més escombraries que ara per separat. Altres taxes també podrien ser incorporades als impostos amb tipus impositius per sota del màxim permès o bé als tarifaris si realment permeten incorporar-les.
Finalment, un altra consideració a valorar. La normativa actual permet bonificar fins un 5% els rebuts domiciliats, seria molt positiu incloure aquesta bonificació, s’hauria de discutir i estudiar quin percentatge s’aplica però tindria molts efectes positius, el primer la caiguda dels impagats i reducció d’expedients en executiva.
