Non hè guaire en un acte contra era discriminacion promoigut per Ajuntament de Barcelona, se presentèc eth catalan coma un element de pression e de marginacion entàs immigrants. Ei se que pensen quauqui immigrants ena Val d’Aran respècte der occitan. Considèren qu’era lengua ei emplegada coma descriminatòria pes originaris deth país, que les dificulte era integracion. Jamès auia vist aguestes actituds; hè pensar que se daurís un nau escenari. Perilhós!
Era persecucion deth catalan ei ua constanta. Er Ajuntament d’Alacant, a instància de PP e Vox reclamen as Còrts Valencianes qu’era ciutat d’Alacant sigue en encastre de predomini castelhan. Eth govèrn valencian somet a un procés d’estofament ara Acadèmia Valenciana dera Lengua, autoritat lingüistica, e subvencione entitats promotores deth secessionisme lingüistic.
Enes Balears, er Ajuntament de Palma discrimine eth catalan enes convocatòries de places d’empreses publiques; eth govèrn deth PP des Isles Baleares eliminèc eth requisit de catalan ena sanitat publica… Aragon a deishat de considerar eth catalan e er aragonés com a lengües pròpies dera comunitat e a reduït era ja baisha subvencion qu’auien. E ena Catalonha deth Nòrd… e Andòrra… e en Catalonha èm ara demora dera senténcia deth Tribunau Constitucionau qu’obligarà a impartir un 25 % en castelhan ena escòla. Per tot!
E ath delà es resultats dera enquesta d’emplecs lingüistics (EULP) son fòrça inquietants entath catalan. Eth catalan ac a mau e aço ei dramatic, tanben entar occitan; s’eth catalan pèrd, er occitan pèrd. Es esperances der occitan en Catalonha son vinculades ara supervivéncia deth catalan. Non i aurà occitan sense catalan,
Es circonstàncies contràries ath catalan pòrten a realizar iniciatives, propòstes legislatives, mocions, proposicions… Cau èster capables de subvertir era situacion e crear condicions que permeten enfrontar-se ara catalanofòbia, politica e ciutadana. E assistim a manifestacions, actuacions politiques enes ajuntaments, pactes nacionaus, proposicions e propòstes de leis, mocions parlamentàries e municipaus, acòrds entà possar era preséncia deth catalan en Euròpa… Ei lo que cau!, ei lo corrècte, però se desbrembe o intencionadament s’omitís, pes govèrns e pes institucions, era reivindicacion entara lengua occitana.
Er estat de promocion der occitan en Catalonha ei eth modèl, era mòstra de lo que se demore des der Estat respècte deth catalan. Era proteccion der occitan des de Catalonha ei era generositat lingüistica envèrs un valor culturau… e ara, des de hè un temps, açò s’a amendrit.
Per un costat n’i a que simplament l’ignòren, d’auti pensen que se tracte d’un pes complementari entara, ja, dificila situacion deth catalan… S’acabe justificant era indiferéncia. D’auti simplament diden qu’ei competéncia deth Conselh Generau d’Aran e que cau respectar era institucion.
Aguesta argumentacion ei ua error; ei era justificacion a qu’es lengües d’Aragon se’n diguen «lapao» e «lapapyp» en lòc de catalan e aragonés, talament com vò/volie eth Govèrn aragonés. S’eth Conselh Generau non actue o “mauactue”, era Generalitat e d’autes administracions non ac an d’obviar, an de cobrir es mancances, an de solucionar… Er occitan ei ua valor de toti, e non pas sonque des aranesi. N’i a que pensen qu’er occitan a de protegir-se en sòn territòri, en Occitània e ena Val d’Aran. Deuant d’açò coma justificaram era preséncia deth catalan enes institucions der Estat espanhòl o enes institucions europèes? O era proteccion dera Bressola? Eth catalan sonque tà Catalonha? Lo que servís tath catalan a de servir entar occitan.
En combat entà demanar era oficialitat deth catalan en Euròpa a apareishut un informe tecnic dera Eurocambra qu’explique que s’eth catalan vò èster oficial, tanben n’aurie d’èster er aranés, donques qu’es dues an era madeisha situacion juridica. Aguest informe non ajude a auançar ena promocion dera oficialitat deth catalan e deth possible fracàs d’aguesta oficialitat, er occitan tanben se n’afectarà. Des dera oficialitat deth catalan calerie reconéisher iniciaument qu’er occitan tanben ei ua lengua oficiau (cooficiau en diden quauqu’uns) der Estat espanhòl, abans de qu’ac diguen des d’Euròpa, e que maugrat qu’es sues condicions sociolingüistiques non son es avientes entà ua oficialitat complèta deth madeish nivèu que pòt assomir eth catalan, er occitan pòt gaudir d’ua cèrta consideracion. Es discorsi politics pòden damb tot. Dobti qu’er occitan enes sues actuaus condicions s’arribe a emplegar en Parlament Europèu, mès enlà de bèra citacion aislada. Auer-ne hèt referéncia ath long deth procès, sense besonh de reclamar-ne era oficialitat en Euròpa, non aurie molestat. Eth desbrembe der occitan revertís contra eth catalan.
Era ignorància der occitan se hè presenta en massa actuacions institucionaus.
S’era promocion e era defensa deth catalan non a en compde er occitan, eth catalan pèrd arguments, pèrd credibilitat.
