Eth passat dijaus 17 de juriòl, eth Grop Parlamentari de ERC presentèc en Parlament de Catalonha ua mocion d’interpellacion ath Govèrn sus era situacion deth sistèma de salut: demane ath Govèrn de destinar mès recorsi entà preservar er espaci de drets, libertats e benestar, un major reconeishement professionau des tecnics sanitaris, un nau plan integrau d’urgéncies e un seguit de causes de mès. Entre es requeriments i a incorporar eth catalan coma a requisit e garantir es drets lingüistics. Intervengueren es grops des Comuns, des socialistes (PSC), eth Grop Parlamentari de Junts, era CUP e Aliança Catalana (Grop Mixte) qu’apruprètz parlèren deth besonh d’intervier entà promòir eth catalan ena sanitat. Ara seguida eth Partit Popular exposèc que non se pot promòir era “imposicion deth catalan coma esturment excloent”, opressor e sectarista. Vox parlèc de dictadura lingüistica.
Era Sanitat ei un encastre prioritari entà protegir eth catalan.
Hè 15 ans, ena aprobacion dera Lei der occitan, aranés en Aran, CIU, ERC, PSC e Iniciativa qu’alavetz sumauen 117 deputats, votèren a favor dera Lei. Era Lei especifique en preambul que “aquesta llei reconeix les responsabilitats compartides del Govèrn de la Generalitat i del Conselh Generau d’Aran” e en article 1 especifique que “L’objecte d’aquesta llei és la protecció a Catalunya de l’occità” e entre es objectius en destacam que cau “fomentar-ne eth coneishement en Catalonha” e en article 2 diden que “Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen, emparen i respecten la llengua que singularitza el poble aranès”. Sonque es 17 vòts deth Partit Popular e de Ciutadans sigueren en contra. E ara, 15 ans dempús, mos trobam massa soent qu’ena activitat des institucions, deth Parlament e des Govèrns… non se cite entad arren era lengua occitana. I a ua actitud d’indiferéncia, de desbrembe. Açò mos aucís!
Ena interpellacion ath Govèrn sus era manca de proteccion deth catalan en encastre dera sanitat, deth passat 17 de juriòl, non se citèc, per cap des partits, era lengua occitana. Non se’n hec cap de referéncia d’aquera proteccion que prometien hè 15 ans e qu’era Lei les obligue a tier en compde. Aguesta actitud ei massa soent presenta e ei mortau entara lengua occitana e tanben a un retorn negatiu entara lengua catalana. E non servís eth díder qu’açò ei competéncia deth Conselh Generau d’Aran, e qu’aguest non actue. Non n’i a pro! Tostemp que pogui hèsqui bèra accion, bèra intervencion entà que s’age en compde era lengua occitana enes accions promotores deth catalan, però ei evident que non arribi a totes es actuacions desirables, e finalament è un sentiment prononciat de que quan reclami era preséncia der occitan se m’obsèrve damb sensacion de considerar-me un problèma. Creigui qu’es mèns interlocutors pensen “un aute viatge eth pesat der occitan”, “non n’auem pro damb eth catalan, qu’encara mos cau ocupar der aranés”… e causes per estil. Desiraria qu’era sensibilitat per occitan siguesse compresa e fomentada de forma automatica damb eth catalan, en tot dar sentit ad aqueri versi de Condò de que “mentre acabi de hèr-me fòrta e grana, tu [lengua catalana] da-me era man e atau jamès queirè”.
E en mon des defensors der occitan mos cau enfrentar, tanben, damb es anticatalans. De tostemp, des dera Val d’Aran, viui ua cèrta catalanofobia, non pas damb es mèns familiars, ne damb quauques amistats, però damb fòrça des relacions sociaus. Tostemp m’a cridat era atencion era actitud proaranesista e anticatalana; non e estat capable de comprener-la. Coma se pòt cercar eth progrès aranés sense apreciar eth progrès catalan?
Coma tanpòc e podut compréner aqueres actituds prooccitanistes dera grana Occitània que destilen un sentiment anticatalan. Que non ven qu’era lengua catalana a artenhut auanci qu’era occitana aurie volut entada era? E, non entenen qu’eth supòrt deth catalan ei indispensable tà auançar beth shinhau en occitan? Loís Alibèrt, pare dera normativa lingüistica occitana, siguec acusat de procatalan e castigat per açò, per aqueri que la succediren ena defensa der occitan. Ei estranh!
E tanben entre es catalans n’i a que pensen qu’er occitan molèste ath catalan e li dediquen un cèrt mensprètz. N’i a per tot, enes institucions e enes moviments populars. Però en tot cas, era posicion majoritària des catalans defensors dera sua lengua a estat de solidaritat.
Ara qu’eth futur dera lengua catalana se hè complicat, es actituds anticatalanes, semblen fòrça creishentes, molt desvolopades… Son un atac sense embuts ara minoria nacionau catalana qu’aurie d’èster denonciat enes instàncies europèes e enes Nacions Unides. Però s’era respòsta d’ua part deth catalanisme politic ei de menspredar, de non tier en compde aquera fraia petita, er occitan, açò serà ua error, qu’evidentament aucirà er occitan, e que se retornarà contra eth catalan.
Eth punt d’anclatge der occitan en Catalonha ei eth catalan.
