El Departament d’Agricultura ha posat en marxa el projecte Catifa Vermella, una iniciativa que vol facilitar l’entrada de noves generacions al sector i reforçar el relleu generacional al món rural. El conseller Óscar Ordeig ho va presentar durant una visita a la finca dels germans Emma i Oriol Teixidó, a Serós, on va reivindicar el paper dels joves agricultors com a peça clau per al futur de l’agricultura catalana.
Segons Ordeig, la incorporació de joves és l’eix central de l’acció del Govern en matèria agrària. “Sense joves no hi ha futur”, va afirmar, tot defensant la necessitat de reorientar el funcionament de l’administració perquè els nous agricultors trobin més suport i menys obstacles a l’hora d’iniciar o continuar un projecte agrari.
El pla es concreta en un decàleg de mesures que combina suport institucional, incentius econòmics i simplificació administrativa. Entre les principals accions destaca la creació d’un sistema d’acompanyament integral a través de les oficines comarcals, on cada jove agricultor disposarà d’un referent per orientar-lo en tràmits, ajuts i decisions tècniques.
La iniciativa també preveu la creació d’una taula de governança que agrupi administracions, universitats, centres de recerca i organitzacions agràries amb l’objectiu de coordinar les polítiques de relleu generacional. Al mateix temps, el Departament impulsarà un programa de traspàs d’explotacions que incentivi que agricultors que es jubilen puguin cedir les finques a joves interessats a continuar l’activitat.
El projecte inclou també noves eines de finançament, amb línies específiques de crèdit i bonificacions d’interessos a través de l’Institut Català de Finances, així com mesures fiscals com la bonificació del 99% de l’impost de successions i donacions vinculades a explotacions agràries. Entre altres actuacions, el pla contempla reforçar els espais d’emprenedoria agrària, impulsar una plataforma digital d’assessorament per a joves agricultors i posar en marxa un registre de terres en desús per facilitar-ne l’accés a nous professionals.
Durant la visita, el conseller va posar com a exemple el projecte dels germans Teixidó, que representen —segons va dir— una nova generació formada i compromesa amb la producció d’aliments. Ordeig va defensar que cal posar en valor aquestes iniciatives i trencar la percepció que dedicar-se a l’agricultura és una opció minoritària.
En aquest sentit, va recordar que el sector agroalimentari català continua mostrant fortalesa malgrat les dificultats dels darrers anys. El conseller va destacar que les exportacions agroalimentàries han registrat xifres rècord i que els indicadors de renda agrària també apunten a una evolució positiva. Amb el projecte Catifa Vermella, el Govern pretén crear un entorn més favorable perquè les noves generacions apostin pel camp i consolidin el futur del sector agrari català.
El retorn al territori d’una nova generació
El projecte dels germans Teixidó és també l’exemple del relleu generacional que el Govern vol impulsar. Gemma Teixidó, de 34 anys, explica que el seu retorn al camp no va ser només una decisió professional, sinó també personal. Després d’estudiar i treballar fora, el 2023 va decidir tornar a Serós i incorporar-se al projecte familiar que el seu germà ja havia iniciat.
“Tornar al territori no va ser només una decisió empresarial, sinó també de sentiments”, explica. Junts han continuat l’activitat que havien iniciat els seus pares, centrada en la producció de fruita de pinyol —cireres, albercocs, prunes, paraguaians, nectarines i figues— amb un model que aposta pel producte de proximitat i la venda directa al consumidor.
L’explotació, amb unes 80 hectàrees de conreu, ha impulsat també una estratègia pròpia de comercialització sota la marca Sabor de Seròs, basada en varietats seleccionades pel seu sabor i amb l’objectiu d’allargar la campanya de fruita des de la primavera fins a la tardor.
Malgrat l’aposta pel sector, Teixidó admet que el procés d’incorporació no ha estat fàcil. Segons explica, la burocràcia és un dels principals obstacles per als joves que volen iniciar-se en l’activitat agrària. En el seu cas, els tràmits per formalitzar l’empresa familiar i completar els expedients administratius s’han allargat prop d’un any i mig. “De vegades estem més a l’oficina que al camp, que és on hauríem d’estar”, lamenta.
Tot i així, considera que iniciatives com la presentada pel Departament d’Agricultura poden ajudar a fer més atractiu el sector. “El camp és viable si tens un bon projecte, però cal fer-lo atractiu perquè la gent jove decideixi quedar-se”, afirma. A Serós, explica, encara hi ha joves que continuen amb l’activitat agrària, tot i que la majoria provenen de famílies pageses. La dificultat d’accés a finançament i els anys inicials sense ingressos continuen sent, segons diu, una barrera important per a noves incorporacions.
