Catalunya ha registrat aquest estiu els nivells més alts d’ozó troposfèric dels darrers anys, amb 115 superacions dels llindars de protecció a la població. Així es desprèn de les dades de la campanya de vigilància del Departament de Territori, que han sitat el juliol com el període amb més episodis, amb 65 superacions. La major concentració es va donar a la plana de Vic, amb 51 casos, seguida de l’àrea de Barcelona, amb 19. L’episodi més intens es va produir entre el 6 i el 10 de juliol, amb 42 superacions. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la persistència de la calor i l’estancament atmosfèric van condicionar la formació d’aquest contaminant.
De les 115 superacions, 113 corresponen al llindar d’informació a la població, establert en 180 micrograms per metre cúbic, i dues al llindar d’alerta, fixat en 240 micrograms per metre cúbic. Les incidències es van produir en 29 dies diferents, cinc més que l’any passat.
El valor més alt de tota la campanya es va registrar a Badalona el 9 de juliol, amb una concentració de 269 micrograms per metre cúbic. Aquell mateix dia i en aquesta estació es van produir les dues úniques superacions del llindar d’alerta de tot l’estiu.
En total, 21 de les 51 estacions de mesurament, el 41%, van registrar almenys una superació. Els episodis van afectar 10 de les 14 zones de qualitat de l’aire en què es divideix Catalunya. La plana de Vic va acumular el nombre més elevat de casos, amb 51 superacions, seguida de l’àrea de Barcelona, amb dinou. El Penedès-Garraf i el Camp de Tarragona en van registrar deu cadascuna.
L’ozó troposfèric és l’ozó que es troba a les capes baixes de l’atmosfera. No s’emet directament, sinó que es forma a partir de la reacció d’altres contaminants, principalment els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils, quan hi ha molta radiació solar.
El juliol concentra la major part de les superacions
El juliol va concentrar 65 de les 115 superacions i va ser el mes més càlid i un dels més secs registrats a Catalunya des de 1950. L’episodi més intens es va produir entre el 6 i el 10 de juliol, quan es van acumular 42 superacions. La major part de les incidències es van concentrar entre les quatre i les cinc de la tarda, hora oficial, que correspon a la franja de dues a tres de la tarda en hora solar.
Durant la segona onada de calor de l’estiu, l’Observatori Fabra de Barcelona va registrar el 8 de juliol una temperatura de 40,9 graus, el valor més alt de la seva sèrie històrica. Aquest registre va coincidir amb el màxim de superacions d’ozó a la costa central.
Una tendència que també s’ha observat a escala internacional
Les dades catalanes coincideixen amb les conclusions de l’estudi Atmosphere Watch, publicat la setmana passada pel Servei de Canvi Climàtic de Copernicus de la Unió Europea. Segons aquest informe, més d’un terç de la població mundial va estar exposada aquest any a nivells nocius d’ozó troposfèric.
En el cas d’Europa, l’estudi assenyala que l’augment de les onades de calor ha fet créixer les concentracions d’ozó i ha neutralitzat l’efecte positiu de la reducció d’altres contaminants que intervenen en la seva formació.
L’informe del Departament de Territori, apunta que, tot i que la major part de Catalunya ha mantingut la qualitat de l’aire dins dels marcs legals ordinaris, l’augment de la freqüència de les onades de calor vinculades al canvi climàtic converteix l’ozó en un dels reptes ambientals i de salut pública prioritaris.
Per reduir-ne la concentració, el Govern està desplegant actuacions incloses en el Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027. Les mesures busquen reduir les emissions dels contaminants que contribueixen a formar ozó en sectors com el transport, la indústria, l’energia, l’agricultura i el transport marítim. El pla també inclou la promoció de les zones de baixes emissions, la mobilitat sostenible i l’electrificació dels vehicles.
A més, el pla incorpora una estratègia específica per a l’ozó a escala de Catalunya, reforça la vigilància mitjançant la xarxa de mesurament i preveu estudis per millorar el coneixement sobre la formació i el comportament d’aquest contaminant, amb l’objectiu de protegir la salut de la ciutadania i avançar cap als estàndards europeus i de l’Organització Mundial de la Salut.
