Catalunya es manté com la comunitat de l’Estat on una menor part dels contribuents decideix marcar la casella a favor de l’Església catòlica a la declaració de la renda. Segons ha informat aquest dijous la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), l’any passat ho van fer el 15,9% del total, mentre que a Madrid la xifra superava el 30%. A zones menys poblades com Extremadura o Castella la Manxa la dada supera el 40%. En comparació a l’any passat, el nombre de catalans que destinen el 0,7% del seu IRPF al sosteniment de l’Església cau gairebé una dècima. Malgrat tot, Catalunya va ser l’any passat la tercera comunitat, per darrere de Madrid i Andalusia, que més recursos va aportar a la institució amb 40,4 milions d’euros.
En total, a la campanya de la renda del 2023 més de 634.000 catalans van decidir que l’Estat destina una part de la seva tributació a mantenir els serveis socials i litúrgics de l’Església, 14.000 més que l’any passat. Paral·lelament, Madrid es manté com la comunitat amb més contribuents i una recaptació més voluminosa. En total, 1,3 milions de ciutadans que van aportar 104 milions d’euros, deu més que l’any passat.
Tal com ha destacat la CEE aquest dijous, el nombre total de declaracions a favor de l’Església és de 7,6 milions, fet que suposa un augment de més de 209.000 respecte a la Renda del 2022. “Aquesta dada confirma que el nombre de declaracions no només s’ha mantingut, sinó que s’han obtingut assignacions procedents de nous declarants”, apunten els bisbes espanyols.
El total de declaracions ha permès a l’Església recollir més de 358 milions d’euros. Si es compara aquesta quantitat amb la liquidació provisional de l’any anterior, la quantitat ha augmentat en 38 milions d’euros, fet que suposa un augment de l’11,9%.
Pel que fa al percentatge de persones que marquen la casella, segons les dades facilitades per la secretaria d’Estat d’Hisenda, el percentatge total de persones que no marquen cap de les ‘X’ de Fins Socials o de l’Església catòlica ha pujat a 6 dècimes amb relació a l’any anterior del (36,28% al 36,92%), cosa que ha suposat que el percentatge d’aportadors a la institució amb relació al total de declarants hagi baixat en tres dècimes.
En relació amb l’import assignat, s’ha produït un increment de la quantitat recaptada a totes les comunitats autònomes. Pel que fa al nombre de declaracions, ha crescut a tots els territoris menys a Navarra i Extremadura. En termes absoluts, els majors augments en euros assignats es produeixen a Madrid, Andalusia, el País Valencià i Catalunya.
Des de la Conferència Episcopal recorden que l’Església reparteix els recursos recaptats seguint un concepte de “solidaritat” entre les diòcesis de rendes més altes, com Madrid, Barcelona o Sevilla, i les més humils i despoblades. “Es tracta d’un mecanisme de comunió eclesial de recursos que permet mantenir l’acció pastoral en llocs on, altrament, seria gairebé impossible”, apunten.
Segons han detallat els bisbes espanyols en una roda de premsa a Madrid, l’assignació tributària, implementada l’any 2007, suposa com a mitjana, el 22% del finançament de les diòcesis. Tanmateix, han destacat la feina feta per diversificar els ingressos amb noves formes d’obtenir recursos com les col·lectes, el treball de les oficines de sosteniment, les donacions i herències o el lloguer d’espais.
