Una carta, una postal, una lletra… allò que es feia abans per enviar un missatge, comunicar una aventura, o recordar un lloc. Ara ho podem fer de moltes altres maneres, i algunes dates ens demanen d’escriure-ho, encara que algú pugui dir que això ja ho vam escriure l’any passat, i l’altre, i l’anterior (que també podies ser més original, tio, amb el que et paguen!).
Aquesta carta pot portar algun dibuix. Per exemple aquella fulla de disseny encantador i antediluvià del ginkgo biloba, o la figura estilitzada de tsuru, la grua japonesa, que també trobem en versió origami en la bella història de Sadako Sasaki. Ho heu endevinat. Es tracta d’un nou article d’agost sobre Hiroshima i Nagasaki, com una efemèride que cal reivindicar. No es tracta pas de substituir les festes del nostre calendari d’aquests dies d’agost com la marededéu de les Neus, la Transfiguració o Sant Llorenç. Però potser seria bo afegir el recordatori d’aquelles bombes al calendari de cada any. No només per la memòria que mereix, encara que hagin passat ja 81 anys i en quedin escassos testimonis directes.
El fet és que aquell episodi que voldríem irrepetible i que potser ens agradaria oblidar torna a presentar-se davant nostre amb tota la seva cruel amenaça. És encara l’excusa latent dels atacs d’Israel i dels EEUU a l’Iran (mentre les grans petrolieres es fan d’or) i ha estat present a les converses de Trump amb els líders d’Aràbia Saudí. En aquests casos es parla d’urani enriquit per fins industrials o tecnològics però també llegim entre línies, com quan sentim algunes paraules gruixudes entre l’Índia o Pakistan o les amenaces més directes de Rússia. En aquests casos parlem d’uns governants d’actitud gens democràtica i de poc fiar. Ens fan dubtar de la seva salut mental i juguen amb foc i amb les vides de tots, envoltats de negociants malànimes i arribistes sense escrúpols.
Recordar Hiroshima i Nagasaki, amb aquests símbols senzills i sincers del cerimonial oriental va més enllà d’una nota al dietari d’estiu o d’una pregària al vent. També és un avís. La que havia de ser l’arma definitiva i el punt final, només ha estat un esgraó més cap al desastre.
Els sembradors d’odi i els negociants d’armes que volen controlar-nos, que especulen amb la por, que ens enfronten amb falsedats molt calculades, saben d’armes molt perilloses i inventen excuses per fabricar-les. A l’agost també. Cuideu-vos.
