A la plana de Lleida plou poc, tenim hiverns bastants secs i tota l’aigua que ens ha donat vida i història és la que baixa pels rius des de les muntanyes. No som una terra acostumada a una pluja seguida, i això que fins ara ha plogut prou bé i ho hem rebut força contents després de la darrera sequera amenaçant i els mals auguris de les altes temperatures que vindran.
Segurament la pluja ens fa caminar més de pressa sense mirar l’entorn, tot i les múltiples opcions de roba i estris per no mullar-nos. Perdrem algun paraigua més, no recordem mai on, i a casa n’hi haurà algun més amb les barnilles espatllades.
Manifestem un cert enuig per la molèstia quan és repetida com la d’aquests dies, i ens cansa. Ens queixem, però altrament, si tinguéssim l’anticicló instal·lat ens hauríem queixat de la boira. Sempre tenim l’altra opció, la de no renegat tant i valorar un aire més net i una ciutat sense pols als racons. Malgrat el risc per les teulades en males condicions, un bon xàfec també neteja. Aprofitem la ciutat molla per imaginar-la més endreçada i mirem d’afluixar el pas per apreciar-ho: surt el verd arreu i sembla que tinguem uns parterres atlàntics i uns arbres que ja ensumen la primavera vinent.
El refrany diu carrers molls, calaixos buits. Potser sí, però també és una ocasió per passejar més tranquil·lament, valorar el comerç del barri i el tracte de proximitat i planificar millor les sortides. Els canvis en els hàbits comercials no depenen gaire del clima. Les cases d’ungles i les de carcasses de mòbils obriran igual, i mentrestant a les pastisseries-cafeteries, que cada dia n’hi ha més, no s’hi cap. Saben que darrere els vidres la pluja pot ser bonica i el cafè sembla més bo.
Entre els carrers molls de les viles i ciutats també hi ha els antics. La pedra neta, les llambordes lluentes, els ràfecs, els balcons enrajolats, les motllures… es veuen molt millor. Els espais que compartim i que configuren la nostra col·lecció de records, i allò que en diem patrimoni, han suportat el fred i la calor, el vent, l’aigua i algun dia la neu. Aquests dies grisos són bons per apreciar-ho amb calma. I reconèixer que, si la pluja ho posa en perill la culpa no és de l’aigua si no de la poca cura que en tenim.
