Carla Simón va recollir aquest dissabte una dels reconeixements més rellevants del sector cinematogràfic espanyol, el Premi Nacional de Cinematografia que atorga el Ministeri de Cultura, en un acte al Festival de Sant Sebastià. En unes declaracions prèvies als mitjans, Simón va defensar que ha d’existir tot tipus de cinema, tant el comercial com l’independent, però va reivindicar la necessitat que el més indie se’l protegeixi i acompanyi perquè és “fràgil”.
Alhora, va constatar que poc a poc i encara “tímidament” es vagi democratitzant el cinema i el paper de la dona es faci més present. Amb la distinció, la directora segueix els passos de directors catalans com J. A. Bayona o Isabel Coixet, que l’han rebut recentment. En recollir el guardó al centre cultural Tabakalera, Carla Simón va assegurar que fer cinema és una “forma de viure i una manera d’estar al món” i va agrair el camí obert per altres directores, des d’Agnès Varda i Chantal Akerman fins a Pilar Miró, Icíar Bollaín i Isabel Coixet.
“Estem davant una tímida democratització del nostre ofici, algunes maneres de treballar han quedat obsoletes i apareixen noves històries i noves mirades”, va aplaudir la directora d’Alcarràs i Estiu 1993. “Però, per inversemblant que sembli el 2023, encara es censuren pel·lícules i obres de teatre per raons polítiques en diversos llocs del nostre país i ens autocensurem a vegades pel políticament correcte”, va carregar.
“Vivim temps de canvi, sí, però què fràgils que són aquests temps”, va reflexionar la directora, que va fer una defensa aferrissada del cinema independent. “S’ha de protegir més que mai. Es tracta d’un cinema amb ànima, fruit d’un risc, uns reptes i un joc. Que necessita temps i rigor, i que quan connecta amb l’espectador el fa créixer”, va enumerar Simón. “Em sento una gran privilegiada de poder dedicar-me en cos i ànima al cinema. I aquest premi és un reconeixement a les pel·lícules fetes, però sobretot es tracta d’una empenta per les que vindran”, va concloure la directora.
Sessió: No iniciada
