L’escriptora Care Santos ha publicat recentment la novel·la ‘L’amor que passa’, en què relata la “rocambolesca” història de com es van enamorar els seus pares, un sevillà i una catalana, Antonio i Claudina, que es va conèixer amb una relació epistolar als anys 50. Va ser un cop que va morir la seva mare i va tenir accés a les cartes que l’autora va decidir escriure una novel·la en què ha treballat al voltant de dos anys; “ha estat molt diferent d’altres novel·les meves, perquè m’ha costat trobar la veu o la distància necessària; alguns capítols els he escrit cinc o sis vegades”.
La mare, explica Care Santos, era una jove de Mataró que “volia casar-se amb un sevillà” i que va escriure, l’any 1954 a l’únic que va trobar en la secció de correspondència d’una revista de l’època, i el pare, un home que apareixia a la revista sense voler-ho, per venjança de dues germanes bessones, però que va rebre més de 500 sol·licituds fins que l’amor per Claudina va imposar-se i es van casar al 1956. La novel·la se centra en aquests dos anys, on es relaten “totes les fases de l’enamorament”, tot i que en la part final avança un temps. També es pot veure com era l’Espanya de llavors, “grisa i molt dura, que encara té present la Guerra Civil, tot i que ells no se n’adonaven gaire perquè l’amor ho supera tot”. i relata episodis com un sopar entre les dues famílies que “resumeix la història del país”, ja que eren de dos bàndols diferents, però van acabar tots rient”. A més, l’escriptora també aprofita per reflexionar sobre l’amor, amb qüestions com “de qui ens enamorem o per quines raons i que ha de passar perquè això tiri endavant”. Són preguntes, diu, que “a tothom li ressonaran, perquè l’amor és universal”.
