Malgrat els avenços en Cardiologia, les dones continuen enfrontant-se a desigualtats rellevants en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de la cardiopatia isquèmica, una malaltia causada per la reducció del flux sanguini al teixit cardíac i que constitueix la principal causa de mort cardiovascular al món. Un posicionament científic publicat a la revista European Heart Journal posa el focus en les diferències de sexe i de gènere davant el risc i el pronòstic de la cardiopatia isquèmica, amb factors de risc específics i símptomes menys reconeguts en les dones. També aborda la necessitat d’integrar la perspectiva de sexe i de gènere en la pràctica clínica i la recerca, en què es detecta una infrarepresentació de les dones en els assaigs.
El posicionament científic ha anat a càrrec del Grup de Treball sobre la Fisiopatologia Coronària i la Microcirculació, l’Associació per a l’Atenció Cardiovascular Aguda i l’Associació Europea d’Intervencions Cardiovasculars Percutànies de la Societat Europea de Cardiologia (ESC)-
“Durant dècades, la malaltia coronària s’ha estudiat i tractat des d’una perspectiva fonamentalment androcèntrica, cosa que ha contribuït a infradiagnosticar i a tractar de manera subòptima moltes dones”, explica la doctora Teresa Padró, cap del grup de Biomarcadors de l’Evolució de la Malaltia Cardiovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i una de les autores del treball.
En les dones, els factors de risc cardiovascular clàssics, com el tabaquisme, la diabetis mellitus o la hipertensió arterial, tenen un impacte relatiu major que en els homes. A aquest perfil, s’hi afegeixen factors propis de les dones, com les complicacions de l’embaràs (preeclàmpsia, hipertensió gestacional, part prematur o restricció del creixement fetal) i la menopausa precoç, que s’associen a un augment posterior del risc de cardiopatia isquèmica. També s’assenyalen malalties autoimmunes i factors addicionals com els canvis hormonals i tractaments, incloent-hi els de persones transgènere i els relacionats amb el càncer.
Des del punt de vista anatòmic i funcional, la circulació coronària de les dones presenta particularitats rellevants, com artèries de menor calibre. A més, en la dona és més freqüent la malaltia coronària no obstructiva, la disfunció microvascular i l’espasme coronari. “Comprendre aquesta fisiopatologia és clau per explicar per què moltes dones presenten símptomes clars d’isquèmia sense lesions obstructives evidents en l’angiografia convencional”, assenyala la doctora Padró en declaracions recollides pel centre.
Més enllà del dolor toràcic
La manera com es manifesta la cardiopatia isquèmica en les dones contribueix de manera directa a les desigualtats assistencials. Davant del dolor toràcic típic en els homes, les dones presenten amb més freqüència símptomes menys específics, com dispnea, fatiga o malestar general, fet que redueix la sospita clínica inicial i retarda el diagnòstic. Aquest problema es veu reforçat per un biaix històric en la interpretació dels símptomes, basat en patrons predominantment masculins.
Les diferències s’estenen també a l’àmbit diagnòstic. Algunes proves tradicionals tenen un rendiment menor en dones, mentre que tècniques d’imatge funcional i proves específiques de microcirculació ajuden a detectar isquèmia en absència d’estenosis obstructives.
Quan aquestes particularitats no es tenen en compte, existeix un risc real d’infradiagnòstic. “Si no s’interpreten correctament aquestes diferències, la cardiopatia isquèmica en dones pot passar desapercebuda o no tractar-se de manera adequada”, adverteix la doctora Padró, que també és investigadora del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV).
Pel que fa al tractament, persisteixen desigualtats rellevants. Les dones reben amb menys freqüència teràpies basades en l’evidència i procediments invasius i presenten una taxa més alta d’abandonament terapèutic, en part a causa de la incidència d’efectes adversos.
Aquestes diferències, sumades a un perfil de risc i a característiques clíniques pròpies, es tradueixen en pitjors resultats clínics, especialment després de la síndrome coronària aguda, amb una mortalitat més elevada en dones, sobretot a edats més joves, fins i tot després d’ajustar per característiques basals, tractaments i temps d’atenció.
Més representació en assaigs
Una de les principals limitacions és la infrarepresentació de les dones en els assaigs clínics aleatoritzats, que condiciona la solidesa de l’evidència disponible. Molts estudis no estan dissenyats per analitzar diferències per sexe i gènere, fet que dificulta identificar variacions en l’eficàcia, la seguretat o els efectes adversos dels tractaments en dones i limita l’extrapolació dels resultats a la pràctica clínica.
Aquesta manca d’evidència específica contribueix a perpetuar desigualtats en l’abordatge de la cardiopatia isquèmica i frena l’avenç cap a una medicina més personalitzada. Des de l’IR Sant Pau, destaquen que, per revertir aquesta situació, resulta imprescindible augmentar la participació de dones en els assaigs clínics i dissenyar estudis que incorporin de manera explícita la perspectiva de sexe i gènere des de la seva concepció.
El treball també posa en relleu la necessitat de reforçar la conscienciació i la formació dels professionals sanitaris, optimitzar les estratègies diagnòstiques i promoure canvis organitzatius i de polítiques sanitàries que garanteixin una atenció cardiovascular més equitativa. “Integrar de manera sistemàtica la perspectiva de sexe i gènere en la investigació i en la pràctica clínica és imprescindible per millorar la salut cardiovascular de les dones”, conclou Padró.
