El resultat final dels comicis legislatius francesos no podrien ser més diferents dels que es plantejaven el dia que Emmanuel Macron avançava la data d’aquestes eleccions. Reagrupament Nacional es posicionava com el màxim favorit i tot apuntava a una majoria absoluta del partit d’extrema dreta, però el cordó sanitari va fer saltar la sorpresa. El Nou Front Popular, liderat per Jean-Luc Mélenchon, va aconseguir imposar-se al partit de Marine Le Pen i Jordan Bardella.
La coalició d’esquerres es va imposar, segons els sondeigs, amb 187-198 escons. En segona posició es trobava la unió política del president Macron, Ensemble, amb 161-169. Reagrupament Nacional ocupava, finalment, la tercera posició amb 135-143, molt lluny dels 289 que marquen la majoria absoluta. Els Republicans, la quarta força en discòrdia, va ocupar, precisament, el quart lloc amb 63.
Així doncs, una gerra d’aigua freda pel partit lepenista que no només no va guanyar, sinó que va quedar en tercera posició. Des que Els Republicans s’apartessin d’un possible pacte, la probabilitat d’una majoria absoluta s’esvaïa i més després dels resultats de la primera volta, on Reagrupament va vèncer, però no amb l’autoritat que s’esperava. Ahir, amb el cordó sanitari que es va fer al seu voltant, va tenir molt difícil l’opció de guanyar.
La societat francesa va respondre a la crida electoral com gairebé mai ho havia fet abans. La participació d’ahir va superar el 59,39% viscut a la primera volta, una xifra ja alta. Amb un 59,71%, segons dades del Ministeri d’Interior, la població de França va votar a un ritme no vist des de feia gairebé 27 anys.
Un altre fet ressenyable arran dels resultats obtinguts va ser la dimissió del fins ara Primer Ministre i candidat de Resemble, Gabriel Attal. El líder de centres va anunciar que deixava el càrrec en saber els resultats tot i que mantindrà les seves funcions el temps “que el deure exigeixi”. Tanmateix, Attal va voler celebrar que cap de les dues formacions “extremistes” va assolir la majoria. Gabriel Attal així es va convertir en el Primer Ministre que menys temps va exercir des de l’inici del mil·lenni. No ha passat ni mig any des que prengués possessió del càrrec el passat 9 de gener, després de la dimissió d’Élisabeth Borne. Amb els resultats obtinguts, el Nou Front Popular és el millor posicionat per ocupar la cadira de Primer Ministre que queda definitivament lliure.
