Des de fa anys que el neocapitalisme està instal·lat en la societat, que la té sotmesa. La diferència entre rics i pobres s’ha ampliat en tot el món. A Catalunya l’índex de pobresa és del 25,9%. Els marges empresarials han crescut a Espanya el 60%, mentre els salaris un 4 per cent.
Per evitar una revolta dels qui pateixen exclusió, els lobbies econòmics dominen les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació social; no sols les televisions i ràdios, sinó els molt accessibles avui dia a tothom a través del mòbil: Tweets, WhatsApp i altres. Ens transmeten el que els convé per tal que els seguim, consumim i els deixem fer negocis i guanyar cada vegada més diners de manera incontrolada i no ètica, sense que pensem ni posem en dubte les notícies que rebem.
Mantenir un comportament ètic passa darrera dels seus interessos. Fa anys Grouxo Marx va popularitzar la frase: “Aquests son els meus principis, però si no li agraden, en tinc d’altres”. Amagar els principis i rebaixar l’ètica de la societat és un mecanisme de control social que fa anys que es fan servir, amb èxit en les majories.
El nom que donem a les coses i persones té molta importància, no és banal. Es canvien el nom a vàries paraules que tenen un important component ètic per tal que passi com una bona cosa. Canviant el nom, canvia la consciència. Fa anys que vaig protestar perquè els departaments de personal de les empreses i organismes públics va canviar per “recursos humans”. Si les persones som recursos, aleshores es poden “usar i tirar”, se’ns pot explotar, canviar horaris, ajustar sous al mínim, etc., com si fossin coses.
Va sortir la paraula “postveritat” per amagar el que és: la mentida. Si mentir no és una acció ètica, ja que crea desconfiança en el interlocutor i en la societat, que queden defraudats quan la descobreixen, el fet de nomenar-ho postveritat no canvia el mal que provoca. A la eutanàsia se li diu mort digna, com si fos l’única manera de morir en pau, com si les cures pal·liatives no ens la facilitessin des de fa ja molts anys. A l’avortament se li diu “interrupció de l’embaràs”.
Aquests dies s’està debatent al Parlament Europeu un reglament sobre normes de seguretat i qualitat per substàncies d’origen humà. És positiu al tractar de teixits humans, com la pell, plasma, etc., però els lobbies de les multinacionals farmacèutiques pressionen als polítics per incloure els embrions i fetus dins d’aquesta nominació, per poder experimentar com si fossin un teixit més, com si no tinguessin un estatus especial, una dignitat humana pròpia. L’embrió humà i el fetus tenen una dignitat incompatible amb el seu ús mercantil o industrial.
Estem acostumant-nos que polítics prometin una cosa i, passades les eleccions, ens diuen i fan el contrari. En qüestió de pocs dies o mesos “canvien d’opinió”; no ens han mentit abans.
Les coses mantenen la seva naturalesa encara que les hi canviem el nom, que facin enginyeria del llenguatge. Sí que haurà disminuït el nivell ètic de la societat.
