Comprar s’ha convertit en una activitat complicadíssima. Parlo estrictament de la compra per omplir la nevera. Quan passes per la caixa de qualsevol supermercat, a més del tiquet amb el preu dels productes que has comprat, surten també altres papers amb ofertes i promocions que vas guardant. Mai se sap. El dia que vols comprar pernil te’n recordes que tens un val descompte en carnisseria. El presentes a la caixa i la dependenta et fa veure que el val diu “et regalem 3 euros de descompte per la teva compra superior a 15 euros en carn i xarcuteria al tall (pernils no inclosos)”. El dia que havies comprat filets de lluç per aprofitar els 5 euros de descompte en peixateria, la promoció “no inclou peix congelat”. No vull mencionar la malícia que fa que quan tens una promoció ben atrapada resulta que t’ha caducat per un dia. Una vegada estava especialment content perquè m’havia tocat un “cupó regal” de 12 euros. En voler aplicar el “regal” a la compra, la caixera em fa veure que el cupó era “informatiu” i que l’obsequi era aplicable a partir de mig juliol i per a compres superiors a 60 euros. Quan et maregen del tot és si després de la compra et donen un munt de paperets d’un punt cadascun que has d’anar empegant en una cartilla com les dels economats per obtenir un einam de paelles. Darrerament, els tripijocs no es limiten a la zona de les caixes. Ara també t’empaiten pels passadissos. Les baixades de preu són tremendes. “Provi aquests canalons”, intenta encolomar-te l’empleada del supermercat. “No en vull de canalons! Llons!”. Arriba un moment que vas a comprar amb por, amagat darrere del carro. No hi hauria manera que ens deixin comprar tranquils?
Sessió: No iniciada
