Com que ja tinc una edat, soc nostàlgic. Aquesta frase lapidària em serveix per donar pas al tema d’avui: l’abandó patètic de l’antic aeròdrom d’Alfés, al qual anomenàvem “camp d’aviació” quan jo era una criatura (terme aquest darrer que utilitzava l’escriptor i exregidor de la Paeria, Francesc Pané). Ja fa 10 anys que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va prohibir l’activitat aeronàutica a la Timoneda d’Alfés, espai natural protegit, cau de la fràgil i misteriosa alosa becuda. Durant aquesta dècada, la Generalitat, propietària del vell aeroclub, l’ha abandonat i els saquejos, robatoris i incendis han convertit la torre de control, el local social i l’hangar en un escenari perfecte per rodar una altra versió del Mecanoscrit del segon origen. Es va plantejar aprofitar les instal·lacions per fer un centre d’interpretació de l’espai natural o de la Guerra Civil, però res de res. Al peu de la timoneda, al terme municipal de Lleida, hi ha un espectacular refugi laberíntic de la Guerra Civil redescobert fa un parell d’anys per l’amic Joan Ramon Segura. L’Ajuntament de Lleida, ja se sap, no té especial cura dels vestigis bèl·lics i ha obviat la troballa històrica. Generalitat i Paeria competeixen en incompetència, almenys en aquestes qüestions.
Sessió: No iniciada
