Camarasa és la porta de l’armari de la faula, alhora, entrada i sortida de la Nàrnia lleidatana, el principi de l’arcà, el camí serpentejant, la frescor, les fonts, l’aiguabarreig, l’inici dels congostos, del vívid somni personal, del desig d’aventura. De la planúria a les terres altes, s’hi travessa per aquest portal. Camarasa personifica l’anhel de natura, és una transició arrapada al turó custodiant el riu Segre en un pas vetust que hem travessat moltes vegades. El pantà, el Castell si, intuïtivament, tires amunt. Vestigis d’un mil·lenni on ressonen els noms fundacionals de Yusuf al-Muzzafar, Ramon Berenguer, Arnau Mir de Tost. Si ens estarrufem, la història no podria ser sense Camarasa. I encara dic més. Atura’t al cementiri, pocs amb vistes tan belles en conec.
Sessió: No iniciada
