L’estiu és analogia de desconnexió i regeneració. Viatjar és inversió de cultura, atès que ens permet descobrir racons on la placidesa, sovint, n’és la protagonista. Gaudim del sol lluminós i els seus reflexos per nodrir-nos de vitamina D. Nogensmenys, som esclaus dels esdeveniments socials car som éssers que convivim en societat. Els tripijocs dels partís polítics, els apunyalaments mortals i els crims masclistes ens han emmetzinat l’equanimitat intrínseca de les vacances. Quina mena de cossos policials tenim? Mentre els Mossos munten una Operació Gàbia per detenir el President Puigdemont faent ús de la malversació, un expolicia nacional comet un doble crim masclista. La consternació plana sobre un mes d’agost que acostuma a ser quiescent. La delinqüència rebaixa la seguretat, però viure amb por de perdre és refusar de viure, memorant Paul Auster. Així doncs, vivim amb entusiasme el darrer tram d’estiu malgrat el sentiment de calma latent.
Sessió: No iniciada
