Ha passat ja una eternitat d’aquells dies en què aquest que escriu aquestes línies cursava els seus estudis a l’institut, concretament a l’IES Josep Vallverdú de les Borges Blanques. Recordo amb molt d’afecte el meu professor de llatí, en Raül Torrent, un autèntic apassionat de la seva feina que ens va ensenyar quelcom més de les avorrides declinacions del rosa, rosae. Recordo quan aquells adolescents carallots que érem (alguns més que altres) l’interpel·làvem amb aquella constant que afirmava que el llatí era una llengua morta i que no ens serviria mai per a res a la vida. “Us ajudarà a saber estructurar la ment i saber pensar millor” ens responia amb la seva paciència habitual i mirant per sobre d’aquelles ulleres a mig nas. No sé que ha passat en tot aquest interval de temps en l’àmbit educatiu ni com s’ha arribat a uns resultats tan desastrosos com els del darrer informe PISA on l’alumnat de Catalunya va punxar en matemàtiques, competència científica i compressió lectora. Hi ha qui en culpa el model educatiu, altres el Govern, uns altres demanen més implicació de les famílies i, fins i tot, hi ha qui, en privat, assenyala els docents o als mateixos alumnes. En tot cas, el mal ja està fet i cal deixar de buscar culpables, detectar errors i començar a posar solucions. Perquè potius sero quam nunquam.
Sessió: No iniciada
