En economia, moltes vegades, haver-hi una situació favorable per tirar endavant una iniciativa no és condició suficient per fer-la operativa, l’actitud té una importància fonamental. Parlem, per exemple, de la inversió, hi pot haver estalvi suficient per cobrir inversions i encara que la conjuntura econòmica sigui favorable la inversió no s’anima per l’actitud determinada de les empreses.
Aquests últims dies, en dos esdeveniments, el primer a Barcelona amb motiu de la presentació en el Col·legi d’Economistes de Catalunya a Barcelona “L’Horitzó Lleida 2050 i una Catalunya sostenible”, i el segon a Lleida amb motiu de la presentació del llibre de l’Antoni Gelonch I Lleida, què vol ser?, es va parlar de la inversió a Lleida en el conjunt d’una economia sostenible amb un futur a llarg termini entorn el 2050. En el cas de l’acte a Barcelona es va comentar també de les inversions previstes per un import de 200 milions d’euros. La inversió és la clau per un futur pròsper i el que farem es reflexionar sobre l’actitud inversora de les terres de Lleida. Som una societat inversora o som conservadors i ens costa molt invertir? Només hi ha una via per poder saber alguna cosa al respecte i és la informació del Banc d’Espanya sobre els dipòsits bancaris i els crèdits privats. Advertim, ja d’entrada, que la informació té insuficiències ja que pot passar, i passa, que empreses de Lleida no tinguin el seu domicili social aquí i els seus crèdits, encara que els diners vagin al circulant o fix de l’empresa que està aquí, el Banc d’Espanya assignarà el crèdit a la província on l’empresa té el domicili social. Clar, a l’inrevés també pot passar, empreses amb domicili social a Lleida i l’activitat productiva fora.
L’última xifra disponible feta pública pel Banc d’Espanya és la de setembre de 2025. En aquesta data els crèdits privats a la demarcació de Lleida eren de 8.475 milions d’euros i els dipòsits a la vista i a termini de 12.139 milions, d’acord, com hem assenyalat, segons el Banc d’Espanya. En principi, aquest import dels dipòsits per sobre dels crèdits signifiquen dues coses que és molt difícil que siguin simultànies, una que el grau d’autofinançament sigui alt (no calen recursos externs) o que la capacitat d’endeutament sigui petita perquè els recursos propis (capital) siguin també baixos. En tot cas, és evident que tenim possibilitats d’augmentar la inversió perquè el nostre estalvi ho permet, i això és l’important, cal, però, una actitud inversora, cal un esforç respecte a la inversió actual. Hem parlat de les xifres de setembre de 2025 però si agafem anys anteriors ens trobem també amb la mateixa diferència a favor dels dipòsits. Si agafem, per exemple, l’any 2019, exercici anterior al de la pandèmia, el saldo dels crèdits és, pràcticament, el mateix 8.430 milions i els dipòsits 8.891, l’augment és més significatiu en aquests últims que en els crèdits. Hi ha marge inversor.
D’altra banda, és significatiu que si anem a l’última Anuari de la PIMEC de Lleida, constatem que l’endeutament de les pimes provincials és superior al de la mitjana de Catalunya, 45,1% contra el 43,8%, calculant el que representa el deute sobre el total del passiu. És compatible augmentar la inversió perquè aquest endeutament superior és degut a la petita dimensió de les pimes de Lleida que configuren un passiu més baix.
S’ha d’anar a una major dimensió de les pimes que permeti, amb més capital, baixar la ràtio d’endeutament i incrementar així la inversió amb diners no propis, hi ha diner per fer-ho.
