S’ha de reconèixer que va ser hàbil Míriam Nogueras dimecres passat al Congrés quan va dir a Pedro Sánchez que “potser s’hauria de parlar menys de canvis d’horari i començar a parlar de l’hora del canvi”. Del canvi d’horari no en parlaré, perquè em penso que tothom està d’acord més o menys en què ha quedat obsoleta aquesta fórmula, però sí que em referiré a l’altre “canvi”. D’entrada són molts els relats polítics que l’han utilitzat. La primera vegada que Pasqual Maragall es va presentar a la presidència de la Generalitat va optar per lema “Canviar és guanyar”. Tenia sentit llavors la frase perquè Jordi Pujol portava 23 anys al poder i segurament calia un canvi d’aires. Però Maragall va tenir més vots però no més escons, de manera que les eleccions les va tornar a guanyar Pujol. Felipe González també va recórrer al “cambio” en aquelles eleccions del 1982 en les que va guanyar amb una aplastant majoria absoluta després de quatre anys de govern d’Aldolfo Suárez, primer, i de Leopoldo Calvo-Sotelo després. En aquell moment apel·lar al “cambio” tenia també un cert sentit perquè si bé és cert que Suárez se la va jugar trencant amb l’antic règim i apostant per la democràcia les esquerres no tocaven poder a Espanya des del final de la Segona República. Les apel·lacions al “canvi” que han vingut després en altres campanyes electorals, llevat de comptades excepcions, ja no tenien tant sentit i eren, més o menys, una rèplica d’aquells grans moments històrics que només passen de tant en tant. En definitiva, que avui canviem d’hora i caldrà veure si demà la cúpula de JxCat aposta per “l’hora del canvi”. Personalment no ho entenc massa perquè canviar (literalment) vol dir treure Pedro Sánchez i posar-hi Alberto Núñez Feijóo. I com que no crec que la militància de JxCat estigui per això (més que res perquè també caldria el concurs de Vox) les paraules de Míriam Nogueras podrien quedar només en un bon titular. Ara bé. JxCat ha de decidir què vol ser a partir d’ara. Ja fa temps que sento que a la tardor “passaran coses”. Si no passen perdrà credilitat però si passen la conseqüència és clara. I és que no tindria sentit marejar la perdiu i paralitzar la legislatura. O caixa o faixa. I la resta és foc d’encenalls.
Sessió: No iniciada
